Desbrossar, a cada pas, el teu camí.
Arrencar les herbes seques i tallar els esbarzers
amb tota la precaució i guants gruixuts de jardiner.
Alimentar-te tastant les móres més madures,
les figues al seu punt i les nous o les ametlles
sense malmetre les branques del fruiters...
Fruir del cel cercant amb la mirada les ombres
veient com el ball del vent s'instal·la als arbres
mentre avances cercant els nous paisatges,
mentre et vas apropant a l'inabastable horitzó...
Sentir amb calma envolvent el cant dels ocells.
Volar sent parotet, mosca, abella o papallona
i anar buscant tots els colors entre les flors i els verds.
Caminar. Jugant, mirant, assaborint el teu camí.
2 comentaris:
Fer camí, sempre té les seves dificultats, però el que importa es anar pas a pas superant-les. I que bonic quant has aconseguit avançar, llavors veus les coses boniques que has anat visquent.
Imma, i qui no va endavant, no avança!
Publica un comentari a l'entrada