statcounter

dimarts, 24 de juliol del 2012

Les fades




Han fugit les fades
de boscos i prats,
han volat sobre del mar  
buscant noves onades
a d'altres litorals.

Amb pins i alzines
al penya-segats
i verdes atzavares 
entre vinyes i blats.

I quan les tempestes reguin els camps
i els humans tinguin aqui els boscos cuidats,
tornaran les fades a niar a les muntanyes
per tenir els nostres arbres com prínceps immortals...

5 comentaris:

Elisenda Ortega ha dit...

Preciós poema, però no és només per a nens... a mi m'agrada molt!

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

Un poema ben esperançador per aquests dies tant tristos a les nostres terres gironines. El foc s'està menjant els nostres boscos.

Teresa ha dit...

Tristament preciós, Isabel.
Esperem que la força dels nostres boscos reneixint aviat.

Carme Rosanas ha dit...

Té raó la Teresa, tristament preciós!

Isabel Barriel ha dit...

Ho celebro, Elisenda.
Ferran, tants anys d'història, i en un moment ens quedem sense bosc...
Teresa, esperem!
Carme, molt tristament...