Mirar al cel
i veure la capa gris i blanca
que oculta el blau
i reaviva l'esperança.
De plugim serè i constant
o tempesta sobtada,
de regal plujós de dalt
per iniciar amb encert
l'esperada temporada
de rovellons, ceps i altres bolets
i pel bosc alguna esgarrinxada...
1 comentari:
Per molts núvols que cobreixin el cel, sempre surt algun raig de sol d'esperança...
Veig que tens inquietuds boletaires, a mi m'agrada més anar-ne a buscar, que menjar-me'ls. Això si amb pantalons llargs, per si de cas...
Bon dia, Isabel.
Publica un comentari a l'entrada