dimarts, 17 de setembre de 2013

Mirar al cel








Mirar al cel
i veure la capa gris i blanca
que oculta el blau
i reaviva l'esperança.

De plugim serè i constant
o tempesta sobtada,
de regal plujós de dalt
per iniciar amb encert 
l'esperada temporada
de rovellons, ceps i altres bolets
i pel bosc alguna esgarrinxada...





1 comentari:

M. Roser ha dit...

Per molts núvols que cobreixin el cel, sempre surt algun raig de sol d'esperança...

Veig que tens inquietuds boletaires, a mi m'agrada més anar-ne a buscar, que menjar-me'ls. Això si amb pantalons llargs, per si de cas...

Bon dia, Isabel.