dimecres, 10 de setembre de 2014

Li demanem al mes d'agost





Li demanem al mes d'agost
que doni ales als seus dies
lliscant per les emocions
de les vacances i la vida.

Plenes de dèries,
plenes d'afanys,
hores embolicades d'alegries
i de sibarites bretolades afegides.

I ser vaixell de fons transparent
o alça sobtada a la jornada borsària,
estrofa càlida al més gèlid poema
i alhora boia surant malgrat la tempesta.

Esperar albades intenses,
pluges grises sobre boscos i llacs,
caminades per desconegudes muntanyes,
i evolucionar amb un llibre entre les mans.
Copsar els reflexes dels capvespres,
admirar una nit les pluges d'estels,
passejar amb el cap ple d'imatges
per una col.lecció de nous paisatges,
salvar records que ens vol escombrar l'oblit
i reposar-los al celler, com el most primerenc.

Li demanem al mes d'agost
el benefici d'hores cautes,
d'espurnes sobre carrers i camps,
de setmanes carregades de mandra.
Li demanem certes dosis
d'aventures entre màgies d'elixirs
i, sobretot, trajectes vitals
traçats pel pinzell anònim de la serenitat.