foto: l'Atlàntic (costa de Guinea Bissau)
Et direm no marxis,
et direm t'estim
et direm reviu
et direm que ets màgic
benvolgut estiu.
Amb la pota ranca,
esgotat del tot,
sense alè ni esma
ja se't para el cor.
Com a herència ens deixes
un bonic record,
dies fluïds de vacances
i l'esplendor del sol.
No et mors del tot,
que et conservaràn els mots
als poemes nostàlgics i a les cançons.
I ara, tots a escriure-li
unes paraules d'amor
amb la tinta gris del mig dol...
1 comentari:
Aquest any , no sé si el recordarem amb tanta nostàlgia l'estiu, perquè ha estat força atípic i segurament no se n'ha gaudit com és costum...
Ja som a la tardor, la meva estació preferida!
Publica un comentari a l'entrada