statcounter

diumenge, 4 d’octubre de 2015

Segona endevinalla d'aquesta temporada



Són els colors brillants de la natura
sota les boires de poderosa densitat,
són les llegendes de les bruixes
o el crec-crec que sento en trepitjar les fulles,
són les hores d'escannejar el bosc
o les tardes que en un sospir s'esfumen,
són les sopes, és el fum, 
és la cuina que s'activa,
són els cistells i les botes sobre el fang,
és l'olor de ranci i d'humitat,
és el temps dels interludis,
és la temporada entre la platja i l'esquiar,
són els raigs que juguen amb els núvols de pas,
és el triomf de la nostàlgia
i el record de l'estiu passat,
són els arbres que reposen,
són els vents sublims d'un aire
que ens transporta i fa volar.
És el mar que es refreda
i uns banys per posposar,
és la llarga espera,
que l'hivern ha d'arribar
i després la primavera
que ufana florirà...
Són els sons de la incertesa
i l'esperança en el què vindrà.

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Poètica i preciosa endevinalla. És la tardor!

M. Roser ha dit...

També penso, Isabel, que és una fantàstica descripció, de la tardor...
Petonets.

Isabel ha dit...

molt bé!

Servei de Català de Girona ha dit...

Bon dia, Isabel,

T'escrivim des del Servei de Català de Girona. Ens agradaria utilitzar el teu poema "Febrer, març, abril" per il·lustrar un dels cartells on apareixen noms de flors i un fragment literari. És el 3r any que ho fem durant l'esdeveniment Girona, Temps de Flors. Són uns petits cartells que pengem en diversos equipaments de la ciutat. Ens agradaria saber si aquest poema forma part d'algun llibre, ja que posem el nom de l'autor i el llibre on es pot trobar.

Moltes gràcies!