statcounter
dilluns, 12 d’abril del 2010
diumenge, 11 d’abril del 2010
Les quatre estacions
A ritme de Vivaldi,
i compàs de calendari,
fases planetàries,
ball amb coreografia a l'univers.
n
Oratge i lluminària,
inconfusibles juganers
que decoren terres i paisatges
segons imposa el pas del temps.
b
Equinoccis, solsticis,
primaveres i tardors,
calor extrema o fred de por,
estius, hiverns i els encanteris
d'un clima que ens decora l'hemisferi
amb cícliques partitures de colors.
Les quatre estacions.
***
dissabte, 10 d’abril del 2010
Existències
Existències dependents,
existències orquestrades,
pedra a un pont de Isfahan,
gota d'aigua regant rosers
als jardins de les tombes a Shiraz.
Un raig que il·lumina un vespre a Palmira,
la neu intensa del gener al Gran Canal,
polseguera constant a les pistes de Burkina
o el luxe antic que ja no hi és a Tombuctú.
Seguim fils que a les esferes es rebreguen,
que comuniquen mons fets de multiplicitat.
Aires d'albada un abril que sembla maig,
lleugereses que edifiquen il·limitats bancs
de capital efímer i invisibles lladres a l'aguait...
Fràgils són les possessions
i volàtils les imatges;
sols mantenim els records
mentre així ho disposi la sàvia i capritxosa memòria,
administradora de flaixos i movioles d'impressions.
Existències orquestrades,
existències dependents.
Sublim
Sublim, la vida ens regala bellesa a bafarades,
records que semblaven perduts revifant a bategades,
fils que ens condueixen a excel·lents descobriments,
ens regala sons que ens transporten a indrets de seda,
joies que la mirada fan de cop úniques i valuoses,
i ombres que un núvol fa exquisit el sol d'agost.
Sublim.
records que semblaven perduts revifant a bategades,
fils que ens condueixen a excel·lents descobriments,
ens regala sons que ens transporten a indrets de seda,
joies que la mirada fan de cop úniques i valuoses,
i ombres que un núvol fa exquisit el sol d'agost.
Sublim.
divendres, 9 d’abril del 2010
Hi ha a la vinya poesia
Foto: vinyes i oliveres, paisatge de la Provence (França)
Hi ha a la vinya poesia;
quan els ceps són mig adormits
i reben fred i plugim,
quan queden dos o tres sarments,
quan els rosers busquen estels
i quan les mans de pell bruna
veremen fins el capvespre
el primer dia de setembre.
Hi ha a la vinya poesia,
hi ha un vers per cada dia,
hi ha poemes a dins gestant…
Als circells i als pàmpols i al soc.
I al fruit viu de sota el sol.
dijous, 8 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)