Carquinyolis ben tallats, capa fina d'aquell conglomerat que amalgama amb equilibri farina, sucre, ametlles i llevat.
Conjunt ben sedimentat que el forn ha acaronat en harmonia de textures i sabor de dolces mixtures. Conservaran dies en sec aquell cruixent en trencar-se a la boca i modificaran el seu propi ens si els remulles en llet previament.
Hores vives dins el temps, una esfera en moviment que arrossega els silencis, que arrossega els sorolls, que arrossega veus i mots als oblits, plens per sempre, de pretèrits imperfectes.