Ha nevat

Ha nevat ja vora mar,
les vinyes s'emblanquinen
i les branques de pins i alzines
s'arquejen sota el blanc.

Volves fredes des del cel,
imatge gélida, és hivern.

Entrarem de nou a classe

Recollim els papers brillants
i les boles de Nadal
mentre ens gela gener els camps
des del vespre fins l'albada.

Entrarem de nou a classe
per entelar-hi els vidres
i dibuixar amb el dit la fada
que ens digui mots en vers.

Patirem grip i mocs i febre
que ens tancaran tres dies a casa
i dormirem com angelets
bressolats pels núvols del cel.

Estrenarem els paraigües
que ens han deixat els Reis,
arrossegarem pel fang
la més bella bufanda nova
i oblidarem les nadaletes
fins que arribem al curs vinent.

La llum farà créixer els dies,
la nit em farà créixer a mi
i de seguida serem al febrer
per disfressar-nos de pop o de bomber
i anar buscant a la natura
el primer senyal de l'esperat bon temps...

Tornem

Tornem a entrar en aquell temps
que posa nom a tots els dies,
que omple les hores d'un brogit intens
i ens deriva a ser mercenaris del no res.

I ens rep amb pluja i fred,
amb un raig de llum encara
que ens transporta pel record
i ens fa circular amb els mots
pels relats d'una pàgina passada.

I ens embala estil coet
cap a una altra etapa que ens puntuarà
amb xifres generoses els exàmens vitals
del solemne tribunal vacacional.



(Aquest poema tampoc és per nens)

Tenim un any pel davant

Tenim un any pel davant
amb festes d'aniversari,
dies vermells al calendari
i hores fosques per dormir.

Tenim un any pel davant
amb tristors als noticiaris,
calor per suar o fred polar,
i alguna ventada per volar.

Tenim un any pel davant,
cal no omplirlo d'inutilitats,
sols d'art, de temps, de raigs,
de mots, de flors, d'enyors,
de projectes i pantalles de colors...

Al gat

Li pentina al gat el pèl
la brisa suau o el vent,
s'arronsa si té fred
per harmonitzar amb el hivern.

Defuig pacient
les pluges i les nevades,
s'amaga a les cantonades
quan cau aigua del cel.

Espera el sol més lluent
per presumir de cabellera,
que brillarà, com si es tractés de la foguera,
il·luminant de nit la foscor extrema.

Diumenge i colors

Matí clar de llum esmorteïda,
matí blau que acomiada la tardor,
sento ara la teva crida.



Ja ens reclourem amb la foscor.
Anem ara a comprar el diari,
anem a prendre el sol
anem amb calma a prendre l'aire,
anem, per demostrar-li al calendari
que quan pinta cada set dies una festa
és amb el vermell massa precari.

La lluna més blanca

La lluna més blanca
a la nit més negre
llueix al desembre.

Irradia, dispara,
esperona misteris
i esquitxa arreu raigs d'espant.

Llum buida,
llum freda
de la lluna plena.

Apavaiga els estels
que regnen al cel,
assaona malsons
i embruixa el paisatge,
atia les pors
quan em neix,
en mirar-la,
amb embranzida un calfred.

I un cel gran

I
un
cel
gran
carregat
d'astres brillants
ens regala cada nit
punts de llum hivernals,
i aquella lluna blanca i freda
que s'enmiralla al mar tranquil.
Ja ha arribat el temps serè, infinit
que dóna hores llargues a tots els somnis,
ja ha arribat aquí el temps serè, infinit.
I els boscos i les platges i els camins
s'adormen en calma i plàcids
sota l'intens blau marí,
sense ventades,
esperant
a l'alba
neu,
sí.
*
*
*

Sublim ambient

Blau al cel del capvespre,

blau intens, profund, immens,

marc excels pel primer astre.

Sublim ambient

que precedeix la nit.

Fred, gelor incipient.

Anunciant l'hivern

Quan li queden a l'arbre poques fulles al brancam,
quan el fred s'apodera de les cases a ciutat
i les albades ens regalen a muntanya les nevades
i a les planes d'interior les autèntiques gebrades.

Quan els dies se'ns escurcen
i la nit comença massa aviat.
Quan el fum és benvingut
i la llar de foc demana molta llenya.

Quan la roba sempre és poca
i de cop i volta sobra.
Quan el cel deriva a blanc
i en mirar-lo ens desconsola.

Quan els boscos es despullen
i queden esquifits els troncs i alguna soca,
quan els camps s'adormen
desdibuixats, impersonals i solitaris.

Quan les calàndries ja no canten
i ningú treu el cap pel balcó,
és que aviat serem al hivern,
que enguany arriba precedit pel fred intens.

I el solstici regnarà al firmament
i seran a la Terra dies de festa
i celebrarem el canvi d'estació
amb música i banquets de l'abundor.

Tanca els ulls

Tanca els ulls
apreta fort,
les parpelles fan frontera.
Mira a dins,
busca al fons
un somni i la sorpresa.
Troba llum,
trossets d'estels
i una guspira de primavera.
Les alegries,
les i·lusions
són al pou més interior.

Nit d'hivern

Un estel brillant al cel
quan avança el capvespre
mira el blau més transparent
que ens regala avui el temps.


Anuncia nit serena,
anuncia fred intens,
anuncia nit d'hivern.

El nen del nan fa non-non

Al cim hi ha un pi,
al pi hi ha un niu,
al niu hi ha un ou,
a l'ou hi ha un cuc,
al cuc hi ha un punt,
al punt hi ha un set,
al set hi ha un nan.
I el nan té un nen.
El nen
del nan
del set
del punt
del cuc
de l'ou
del niu
del pi
del cim
fa no-non.