Rosa d'hivern

Rosa d'hivern,
florida fresca, nova i sana
que el bosc del fred resguarda.

Passejant la mirada

Fotos: Gaibiel (Castelló)

No és Ulan Bator ni Adelaida,
és el camp que ens envolta, que ens guaita.

És el camp que al gener floreix
sota un cel lluminós. I clar, llueix.


(Nota: a Ulan Bator, Mongòlia, ara* estan a -30º C. A Adelaida, Austràlia, a 30 º*. A Gaibiel, a 12ºC*)

*dia 23 de gener 2009, 12:10 pm. Hora de Barcelona

Cançó de bressol

Illa de llum,

ulls de mirall

pell amagatall

d'alè i perfum.

Estiu etern a cada gest,

ritme i harmonia en vers

amb essència condensada

de la lluna i els estels

que solquen amb tu l’univers.

Illa de llum,

ulls de mirall.

Paraules

Cada mot,

cada veu que sona,

cada so.

Paraules en qualsevol idioma

que algú entén si atén i escolta.

Amaguen compàs,

amaguen cadències,

amaguen les paraules

corol·laris de vivències.


Obren tresors,

obren idees,

obren els mots

obren mil temes.

Som

Ingerim aire a cada moment,
se'ns acumula la vida a l'interior
i ens empeny cap al davant el temps.

L'espai ens regala un lloc
i ens envolta la sort d'un entorn.

Existim, som éssers del món,
som vius vosaltres i nosaltres,
som vius ells, elles, tu i jo.
Existim, som éssers del món.

No marxeu!

Papers i llibres

es perden per la taula,

obliden per moments

quin lloc han d'ocupar.

Es traspaperen,

obliden la ubiqüitat per sempre més,

fugen amb dissimul estoïcament

per fer-me quedar del tot malament.



Papers fermosos, no marxeu!

Us busco i no ens trobem.

Quedeu-vos a aquell indret

adequat del començament.

Llum del sostre

Llum del sostre
entre els vidres,
llum del sostre
anti-reflectant,
llum del sostre
amb llàgrimes
del segle passat.

No enlluerna
ni ens eclipsa
la llum natural.
Si entra el sol
per les finestres,
delicada s'apaga
fins que la foscor
encesa la demana.

M'han dit

M'han dit que la lluna algunes nits
entra al fons de les cases,
que il·lumina les sales
en obrir de bat a bat les balconades.

M'han dit que quan la lluna minva
s'amaga entre els núvols i està trist,
que serà nova d'aquí a poques nits,
lluna nova invisible...

M'han dit que tornarà feta un fil
corb i prim, com un dibuix d'artesania,
com un vaixell solcant el cel,
que un dia estarà plena, que anirà creixent.

M'han dit que fa temps rebè astronautes,
que hi passejaren satisfets,
m'han dit que la lluna és un lloc fosc
i que rep la llum del sol i ens la regala.

M'han dit.

Esvairà nits i tenebres

Agosarat el sol ens vindrà a veure,
esvairà nit i tenebres,
s'obrirà pas entre les boires
que ens enteranyinen els ulls o els panorames.

I un nou dia amb hores de llum,
brogit, colors i vida
ens rep per millorar el món
amb tallers oberts del riure,
mots, acudits, idees sàvies i cançons.

Amb bones cares, girs i cabrioles,
amb un circ ple d'equilibristes dins del cor.

Titelles

Titelles de ball rimat,
ulls de mussol
i cabells d'espart.
Ballem, titelles, ballem
amb els fils ben lligats
i el guió estructurat.

Un somriure

Com que estem a l'any de l'Astronomia
i als països del Planeta s'ha de notar,
com que ens agrada observar el cel
des de el nostre raconet de la Terra,
com que volem conviure en pau,
us convidem a compartir amb nosaltres un somriure.

Hi ha qui compta els estels

Hi ha qui compta els estels,
hi ha qui tanca les finestres,
hi ha qui ignora sempre el cel,
hi ha qui és beneït pel vespres.

Quan la llum no es decideix
a rebre un nom concret.

Quan encara el firmament
no ha proclamat la nit severa.

Quan el cel és transparent
i veiem que la lluna ja hi navega.

Hi ha qui compta els estels,
hi ha qui és beneït pels vespres.

Les hacs

Fan les hacs coreografia,
van buscant-ne les vocals,
ballen pel text amb harmonia
i fan de tant en tant un mal pas.

Són freqüents a la grafia,
necessàries entre el text
són mudes i no es noten
quan hi ha algú que llegeix.

Ai de tu si no les poses
al lloc on han d'estar!
Ai de tu si les escrius
als mots de forma errònia!
Hem de procurar que les hacs
es quedin allà on han d'estar.

Lluna plena

Nit serena de gener
cel negre amb lluna plena;
disc de llum que hi navega,
disc daurat de l'univers.


Nit serena de gener,
cel negre amb lluna plena;
fa més fosc el seu entorn
i em demana aquest poema.


Per lluir de nit la llum del sol,
per embellir les hores més fredes,
per daurar la neu i el gebre
ha sortit avui la lluna plena.

Llisquen les paraules

Llisquen les paraules
com la pluja contra el vidre,
com els dits sobre el teclat,
com la llum damunt del mar,
com el vent sobre les fulles,
com el fum damunt del foc...

Llisquen i són vers
per composar les rimes.
Llisquen, ja són veu
les lletres que aquí veus
quan les pronuncies.
Llisquen les paraules pel cervell
quan sonen els poemes.

Ha nevat

Ha nevat ja vora mar,
les vinyes s'emblanquinen
i les branques de pins i alzines
s'arquejen sota el blanc.

Volves fredes des del cel,
imatge gélida, és hivern.

Entrarem de nou a classe

Recollim els papers brillants
i les boles de Nadal
mentre ens gela gener els camps
des del vespre fins l'albada.

Entrarem de nou a classe
per entelar-hi els vidres
i dibuixar amb el dit la fada
que ens digui mots en vers.

Patirem grip i mocs i febre
que ens tancaran tres dies a casa
i dormirem com angelets
bressolats pels núvols del cel.

Estrenarem els paraigües
que ens han deixat els Reis,
arrossegarem pel fang
la més bella bufanda nova
i oblidarem les nadaletes
fins que arribem al curs vinent.

La llum farà créixer els dies,
la nit em farà créixer a mi
i de seguida serem al febrer
per disfressar-nos de pop o de bomber
i anar buscant a la natura
el primer senyal de l'esperat bon temps...

Tornem

Tornem a entrar en aquell temps
que posa nom a tots els dies,
que omple les hores d'un brogit intens
i ens deriva a ser mercenaris del no res.

I ens rep amb pluja i fred,
amb un raig de llum encara
que ens transporta pel record
i ens fa circular amb els mots
pels relats d'una pàgina passada.

I ens embala estil coet
cap a una altra etapa que ens puntuarà
amb xifres generoses els exàmens vitals
del solemne tribunal vacacional.



(Aquest poema tampoc és per nens)

Tenim un any pel davant

Tenim un any pel davant
amb festes d'aniversari,
dies vermells al calendari
i hores fosques per dormir.

Tenim un any pel davant
amb tristors als noticiaris,
calor per suar o fred polar,
i alguna ventada per volar.

Tenim un any pel davant,
cal no omplirlo d'inutilitats,
sols d'art, de temps, de raigs,
de mots, de flors, d'enyors,
de projectes i pantalles de colors...

Al gat

Li pentina al gat el pèl
la brisa suau o el vent,
s'arronsa si té fred
per harmonitzar amb el hivern.

Defuig pacient
les pluges i les nevades,
s'amaga a les cantonades
quan cau aigua del cel.

Espera el sol més lluent
per presumir de cabellera,
que brillarà, com si es tractés de la foguera,
il·luminant de nit la foscor extrema.

Diumenge i colors

Matí clar de llum esmorteïda,
matí blau que acomiada la tardor,
sento ara la teva crida.



Ja ens reclourem amb la foscor.
Anem ara a comprar el diari,
anem a prendre el sol
anem amb calma a prendre l'aire,
anem, per demostrar-li al calendari
que quan pinta cada set dies una festa
és amb el vermell massa precari.

La lluna més blanca

La lluna més blanca
a la nit més negre
llueix al desembre.

Irradia, dispara,
esperona misteris
i esquitxa arreu raigs d'espant.

Llum buida,
llum freda
de la lluna plena.

Apavaiga els estels
que regnen al cel,
assaona malsons
i embruixa el paisatge,
atia les pors
quan em neix,
en mirar-la,
amb embranzida un calfred.

I un cel gran

I
un
cel
gran
carregat
d'astres brillants
ens regala cada nit
punts de llum hivernals,
i aquella lluna blanca i freda
que s'enmiralla al mar tranquil.
Ja ha arribat el temps serè, infinit
que dóna hores llargues a tots els somnis,
ja ha arribat aquí el temps serè, infinit.
I els boscos i les platges i els camins
s'adormen en calma i plàcids
sota l'intens blau marí,
sense ventades,
esperant
a l'alba
neu,
sí.
*
*
*

Sublim ambient

Blau al cel del capvespre,

blau intens, profund, immens,

marc excels pel primer astre.

Sublim ambient

que precedeix la nit.

Fred, gelor incipient.

Anunciant l'hivern

Quan li queden a l'arbre poques fulles al brancam,
quan el fred s'apodera de les cases a ciutat
i les albades ens regalen a muntanya les nevades
i a les planes d'interior les autèntiques gebrades.

Quan els dies se'ns escurcen
i la nit comença massa aviat.
Quan el fum és benvingut
i la llar de foc demana molta llenya.

Quan la roba sempre és poca
i de cop i volta sobra.
Quan el cel deriva a blanc
i en mirar-lo ens desconsola.

Quan els boscos es despullen
i queden esquifits els troncs i alguna soca,
quan els camps s'adormen
desdibuixats, impersonals i solitaris.

Quan les calàndries ja no canten
i ningú treu el cap pel balcó,
és que aviat serem al hivern,
que enguany arriba precedit pel fred intens.

I el solstici regnarà al firmament
i seran a la Terra dies de festa
i celebrarem el canvi d'estació
amb música i banquets de l'abundor.

Tanca els ulls

Tanca els ulls
apreta fort,
les parpelles fan frontera.
Mira a dins,
busca al fons
un somni i la sorpresa.
Troba llum,
trossets d'estels
i una guspira de primavera.
Les alegries,
les i·lusions
són al pou més interior.

Nit d'hivern

Un estel brillant al cel
quan avança el capvespre
mira el blau més transparent
que ens regala avui el temps.


Anuncia nit serena,
anuncia fred intens,
anuncia nit d'hivern.

El nen del nan fa non-non

Al cim hi ha un pi,
al pi hi ha un niu,
al niu hi ha un ou,
a l'ou hi ha un cuc,
al cuc hi ha un punt,
al punt hi ha un set,
al set hi ha un nan.
I el nan té un nen.
El nen
del nan
del set
del punt
del cuc
de l'ou
del niu
del pi
del cim
fa no-non.

Una guspira

" Ayer por la noche mi cocina estuvo llena de estrellas "

Daniel Arteaga
http://ideesicontraidees.blogspot.com

Una guspira es desprén.
Sembla que comença al cel
la pluja agossarada d'estels.

I t'ho mires i respires
i ets part del firmament.

Quan la Terra s'inclina

Quan la Terra s'inclina

i el vent despulla els arbres,

quan el fred es fica als ossos

i les tempestes pentinen el món,

quan l'home del temps

s'emociona parlant de corrents polars,

quan el cel llueix poc blau

i la foscor es fa del temps la reina,

quan posen al super els torrons

i a la tele anuncis de festes, joguines i perfums,

quan la tardor es vol acomiadar

i l'hivern gaudeix del seu domini...

Quan tot això succeeix

és que novembre envelleix

i el desembre ja flueix

als nostres imaginaris.

Quan el fred

Quan el fred
et paralitza el gest,
quan l'hivern
traspassa les parets,
i et tremolen les dents.

Quan t'embolcalla el fred
i tu ets un ésser a tu mateix aliè,
somies amb estufes, radiadors
i resistències i convectors,
plats de sopa i llars de foc.
Quan un incendi és una benedicció
i el benestar una ficció.

És quan veus que el nostre món
és un cau de mancances
i de circumstàncies precàries,
i que al nostre món li cal calor.

És l'escola el nostre món
i el meu desig que algú engegui la calefacció.

Hivern precoç

S'aixeca el dia amb un sol taronja
que ens augura hores de cel clar
a un hivern enguany precoç.


Anuncia jornades de neu i de gelades,
anuncia temps frescot,
anuncia nits estelades
i indigents amb fred al cor.

Anuncia tempestes,
anuncia forts vents,
anuncia a molts indrets
un munt d'inconvenients.


Són coses d'una tardor
que perd ja idiosincràsia
per culpa d'un hivern
que ha nascut abans de temps.

Són les boires fugisseres

Són les boires fugisseres,

són els núvols del camí,

són els filtres de la vista,

són les trampes del destí.

*

S'esvaeixen quan arriba

el sol ténue del matí;

deixen sobre les fulles

capsuletes de l'arc iris,

gotes d'aigua densa i clara

que la terra ha d'agrair.

*

Blau cel

Cel blau cel,
seré sol seré,
llum a dojo,
fred d'hivern.


Dia nítid,
dia clar
que ens empeny
temps enllà...

Miauuuuuuuuu

Una bonica història...

De dos en dos

De dos en dos,
sabates, guants i mitjons.

*
De quatre en quatre
les potes de la cadira,
del lleó, el gat i el gos
i les rodes dels transports.

*