L'albada

L’albada Surt el sol de matinada, fuig la nit i és l’albada.

Camp de primavera

Camp de primavera Passeja l’aroma del camp sota el cel, passeja l’aroma per sobre del verd. Hi ha tints molt variats per l’herba escampats, blaus, liles i grocs fan el camp de colors. Ha plogut i fa sol, s’il·lumina un flor que atreu a l’abella com el cuc a l’arpella.

Així

Així comença la primavera:

ha marxat el fred

i l’escalfor primera

fa matinar al sol

i la comparsa de la terra.

És el mes de març

i surten els animals.

Canten els ocells

i volen les papallones,

perfumen l’ambient les flors

amb mil aromes i colors.

Metrònom primaveral

Cau l’aigua a saltirons pel desnivell de les muntanyes entre molses i falgueres quan despunten les poncelles d’orquídies, lliris i violetes. Li marca el ritme un metrònom primaveral que fa dansar la natura amb llur propi pas de ball mentre es va escurçant la nit en benefici del temps solar. Despunten els conreus se’ns fan accessibles els senders, pren color la terra, i el cel esdevé ombrel·la de pastors gossos i ovelles.

Al poble

Al poble Hi ha un gat que s'ha amagat, ha entrat per la gatera d'una casa abandonada altre temps engalanada. Una mica més enllà, asseguts a un banc de pedra, la xerrada fan petar uns avis d'abans la guerra. L'un és sord, l'altre no hi veu, però entren amb el gat, amb el cap fan la visita, i recorden que a la casa hi vivien uns senyors que moriren sense flors. El mig cec està content de sentir el gat com miola, el vell sord està content de veure el cec com xiula, ambdós s’acomiaden amb el sol a la mirada i la veu atrafegada tot sabent que a l'endemà el gat també hi serà.

Festa de disfresses (Poema de carnaval)

Festa de disfresses

Bruixes i pallassos,
homes llops, papallones i flors,
tots entren al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.

Balla un ós amb la reina del foc.
Balla un sol amb el núvol del Nord.
Balla el noi amb la corona de flors.
Balla un peix amb la sirena de l’or.
Balla un cuc amb el fill de l’estruç...

I tots ballen al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.

Esclata

Esclata a la boca,
esclata de cop,
esclata i t’omple
de suc el ganyot.

És un gra de raïm?
És un gra de magrana?
És el suc del fruit
que t’empasses amb gana!

Esclata a la boca,
esclata de cop,
esclata i t’omple
de suc el ganyot.