Solstici d'estiu

Particular canvi climàtic
que cada any arriba automàtic.
Escurça les nits
i empeny collites.
Allarga els dies
de llums infinites.

Flor de Sant Joan

Grocs els pètals,
grocs els estams
per competir
amb el sol i els seus raigs:
és la flor de Sant Joan

Estrenar una estació

L'eclíptica declinada escurça
la nit més plena de màgia
mentre el solstici d'estiu
ens devora els vells arxius.

Estrenar una estació
que retorna cada any,
que ens col·loca a les vacances,
que avança les albades,
que fa renéixer l'abundor,
que ens omple el dia a dia
de sucre, canyella i salabror...

Estrenar una estació.

Avança el temps

Avança el temps,
fa drecera,
ens catapulta amb dolçor
cap els dies de més calor.

I oblidem el fred d'hivern,
les albades congelades,
les serralades totes blanques
i aquelles nits de gran foscor.


Ens obre les finestres,
ens fica a casa el sol rogent,
fruita madura a sobre la taula,
i nits de lluna fins el tard.

Mapa de llum/ Revetlla de Sant Joan

Veure com daura el cel un raig de lluna,
veure com traspassa el finestral
perquè ens il·lumini
la revetlla de Sant Joan.

Pinten els estels
aquell mapa de llum,
puntes fines al cel
teixides per l'astronomia.

I ja només ens cal
girar el cap a dalt.

Nit de Sant Joan

Coca de pinyons
per a minyones i minyons,
coets cap el cel
sota mil estels.

I una gran foguera
que aquesta nit tot ho crema:
els estris roïns, la fusta més vella
i les últimes hores de la primavera.

Blau

Blau, blue, bleu, blau,
azul, azulete, azulado,
blavós, blavenc, blauet...

T’emblaveixes la mirada,
quan la llences cap al cel,
cap al mar,
a l’horitzó de la Cerdanya una tarda molt, molt clara,
a les rajoles d’un claustre de Portugal
o a la transparència d’una nit d’estiu esbojarrada.