Preparant el retorn a les classes... (un poema pel setembre)

És aquesta nostra classe


És aquesta nostra classe,
entreu alegrement
que farem del temps que passi
un gran divertiment.

Obriu els ulls i les orelles
i la capseta de pensar
que hem vingut a passar un curs
ple de sorpreses per xalar.

Un dies farà sol,
d’altres s’enfosquiran
alguns caurà pluja o nevarà...

Però a la nostra classe
un cel privat ens aixoplugarà.

Les quatre estacions de l'any

Tardor


Trist tenim el sol
que es deixa vèncer per les pluges.
És ara el temps de la tardor
i són totes les gotes d’aigua ben rebudes.

Sobre el camps i a les valls
sobre els boscos i als oceans
són les pluges benvingudes.




Hivern


Ja no volen pel cel tants ocells,
el bosc es va adormint,
i neva als cims quan ve la nit.

Venim ara a l’escola
abrigats amb molta roba,
doncs no li agrada a la mare
que ens geli el fred d’aquest hivern.





PRIMAVERA


Ronda al cel la primavera,
s’espavila el sol
i fa esclatar les flors
per regalar aroma a l’aire
i pintar amb colors tota la flaire.



ESTIU


Traurem les bicicletes,
anirem a fer castells,
jugarem a ser donzelles
i guerrers d’altres temps.

I en tornar de la platja
amb la sorra encara als peus
pujarem muntanya amunt
per acomiadar l’últim raig de llum.

Es fan camins

Es fan camins


Es fan camins de nit al cel,
són els que inventen els estels
per convidar-te a volar.

Són camins flonjos de l'aire
i cada fita és una llum
que il·lumina tots els racons
d'un laberint extern i fosc.

Creix el raïm


La parra a dues vessants
ha afillat un munt de pàmpols
i ha crescut més el raïm
que mira al sol de tarda.

Es va inflant cada gotim
augurant bona verema,
i tot el verd que li ha donat l'estiu
serà absent
quan arribi l'hivern.

No ens cal un calendari
per saber-ne l'estació,
doncs mirant-nos el raïm
esbrinarem l'època que és
observant llur canvi a diari.

Queda el crepuscle

Queda el crepuscle endolcit
per la olor de flors obertes,
absent enguany el gessamí...

De flors de Sant Pere és la flaire.

No és pas fortuït,
és l'aroma necessària
per evocar un antic sentit
que esborra paraules,
que rebutja els mots,
que sols demana un silenci infinit.

És efímera la flaire,
i permanent el record.

Volen baix

Volen baix les orenetes,
anuncien que plourà.
Ja arriben núvols negres,
els hi toca ara actuar.

Hi ha batalla a les alçades,
un raig de sol vol triomfar
mentre bufa una ventada
que ens aconsegueix encostipar.

Passen hores indecises,
ennuvolades i molt grises
fins que una gota inicia el ruixat.

I és ara el moment gran i triomfal,
plou a dojo, rega l'aigua tot el camp!.

Arriben el núvols


Arriben els núvols,
es pengen del cel
i fan una capa profunda
de nata i escuma de llet.

S'aixeca primer la brisa,
bufa després el vent
i el raig més valent
es cola encara intens.

Esdevé aquest juliol
un mes de tardor,
declina ser estiu,
que li manca el caliu.