statcounter

divendres, 4 d’abril del 2008

La mandra

*
Ens ataca a tots la mandra,
ai, quin estat més destraler!
*
Ens minva l'esperit,
ens xarrupa l'energia
i ens deixa estabornits.
*
Anem mig adormits
les tardes i els matins
com fantasmes fora el llit.
*
Ataca a funcionaris i a bombers,
ataca a xiquetes i xiquets,
ataca a iaies, pares, mares i tiets,
ataca a llenyataires i raiers,
ataca a mestres de tallers,
ataca a artistes i someliers,
ataca a periodistes i cuiners.
*
Ens ataca.
Ara ja no puc més.
La mandra em fa callar
i m'estira al sofà.
Sobirana m'aixafa,
ja no em podré aixecar.
*
I és què un atac de mandra
et desconfigura el tarannà!
*

Harmonia d'un poema

L'essència d'una llengua,
l'alè que expira cada mot,
l'aroma a cada so,
el saber de cada lletra,
la remor d'algun record...

Harmonia d'un poema,
ritme propi a cada vers
que porta la simfonia
dins del seu propi text.

El recites i t'hi perds,
t'embolcalla, t'acarona,
ets a cada paraula tu mateix.
Mentre el dius, t'abdueix.

Dia i nit


El dia guanya a la nit.

quan regna ja l'abril.

Moltes hores per la llum,

per a un cel sense núvols

sense boira, sense pluja,

per a un cel massa serè.


El dia guanya a la nit.

Moltes hores per la llum.


dijous, 3 d’abril del 2008

Un porquet

A cada llar un porquet


per menjar el pa sobrer,

que al costat del mar fos mariner

i a muntanya excursionista


per buscar trufes amb el seu alè.


Cada rosa

*



El sol i la pluja,
bressols que musiquen
el roser que al camp creix.

La lluna, els estels
de nit il·luminen
cada rosa que neix.



*

Ensumar




Ensumar el jardí, l'olor que fa.

Esperar que floreixi cada rosa
sota el sol rogent de primavera
sabent que un dia plourà
per regar cada bri d'herba,
cada planta, cada arbre.

Ensumar el jardí, l'olor que fa.





dimecres, 2 d’abril del 2008

Poema per fer dormir un drac

*
Tots els esbarzers bressolaven al matí
un ou gegant amb closca d'or i platí.
*
A migdia l'ou s'obria
i un drac petit naixia.
Una rosa roja se'l mirà
i la flaire d'abril li regalà
mentre el drac s'adormia:
l'aroma floral l'embadalia.
Somià el drac
que la rosa li oferia
cada pètal si obeïa
una veu ancestral
que li manava sigilosa
treure foc pels queixals
i ser ferotge cada any un dia.
*