Bona tarda

-Bona tarda!- et diu la taula

tota engrunes i plats buits,

-bona tarda!- et diu el sol

que tendeix a l'oest per fugir.

*

-Bona tarda! -murmura un núvol

-bona tarda!- xiuxiueixa el vent,

-bona tarda! -et saluda el cel,

-bona tarda! -canta el rellotge

quan li mires l'hora què és.

Et meravelles,

i amb veu clara els hi contestes:

-Bona tarda i bon profit,

que el dia no s'acaba

fins que s'estreni la nit!

Celebrem que aquestes hores

de llum càlida i repós

facin d'un dia finit

una data per afegir

al món dels millors records.


Bona tarda!

*

Bon dia

Treus un braç de entre els llençols

i et contesta la llum del sol

que t'aixeca les parpelles

i t'empeny del llit al món.

*

Et saluden les parets, et saluda la finestra,

et saluda el passadís, t'engoleix la cuina.

Et diu bon dia el bany

i el mirall et torna la cara d'un estrany.

S'atribolen els moments

i mentre et pentines ta mirada et reconeix,

t'ofereix una alegre benvinguda.

*

Et diu: -què siguis feliç, què tinguis bon dia!-.

*

Bona nit

Ja la tarda estira el dia,

s'arrossega el sol pel cel,

no s'amaga, no encara,

que vol seguir essent el rei.

*

Però la Terra gira i gira,

i quan ja no el veiem

a l'horitzó el sol és sols reflex.

La nit lentament arriba.

*

Escalfa l'altra cara del Planeta,

la foscor ens fica al llit

i ens duu al món dels somnis.

Fins demà, bona nit.


*

La mandra

*

Ens ataca a tots la mandra,

ai, quin estat més destraler!

*

Ens minva l'esperit,

ens xarrupa l'energia

i ens deixa estabornits.

*

Anem mig adormits

les tardes i els matins

com fantasmes fora el llit.

*

Ataca a funcionaris i a bombers,

ataca a xiquetes i xiquets,

ataca a iaies, pares, mares i tiets,

ataca a llenyataires i raiers,

ataca a mestres de tallers,

ataca a artistes i someliers,

ataca a periodistes i cuiners.

*

Ens ataca.

Ara ja no puc més.

La mandra em fa callar

i m'estira al sofà.

Sobirana m'aixafa,

ja no em podré aixecar.

*

I és què un atac de mandra

et desconfigura el tarannà!

*

Harmonia d'un poema

L'essència d'una llengua,
l'alè que expira cada mot,
l'aroma a cada so,
el saber de cada lletra,
la remor d'algun record...

Harmonia d'un poema,
ritme propi a cada vers
que porta la simfonia
dins del seu propi text.

El recites i t'hi perds,
t'embolcalla, t'acarona,
ets a cada paraula tu mateix.
Mentre el dius, t'abdueix.

Dia i nit

El dia guanya a la nit.

quan regna ja l'abril.

Moltes hores per la llum,

per a un cel sense núvols

sense boira, sense pluja,

per a un cel massa serè.

El dia guanya a la nit.

Moltes hores per la llum.