Sostre immediat
d'un matí ja estrenat.
Baix, espès, dens.
Teranyina celestial
de xarxa opaca.
Sense pluja,
calma ambiental
de sospitosa voluntat
que imposa mal de cap
que imposa humors creuats...
I les abelles, atacades
i patològicament amenaçades,
se'ns acomiaden en lúgubres desfilades.
statcounter
divendres, 16 de maig del 2008
dilluns, 12 de maig del 2008
Viatjar pel món del pensament
Foto: Castelvecchio, Verona. Italia.Rescatar una evidència,
argumentar una opinió,
plantejar un argument,
demostrar una hipòtesi,
apuntar una visió.
Viatjar pel món del pensament
despertant curiositats.
Gaudir d'una pluja d'idees,
obrir els paraigües de l'establishment,
regar coneixements...
Renovar camins,
restaurar les vies,
obrir autopistes,
generar circuits.
*
Pel blog, i pel seu creador, Daniel.
*
dissabte, 10 de maig del 2008
divendres, 9 de maig del 2008
Quatre gotes, un plugim
Quatre gotes, un plugim.
Aigua a dojo o un xim-xim.
Calamarsada, gotellada,
xàfec, tempesta, xiri-miri. Un festí.
Quatre gotes mal comptades?
Ara plouen
ara cauen
ara dancen
ara mullen
el camí.
Aigua a dojo o un xim-xim.
Calamarsada, gotellada,
xàfec, tempesta, xiri-miri. Un festí.
Quatre gotes mal comptades?
Ara plouen
ara cauen
ara dancen
ara mullen
el camí.
Posseïa poesia
La poesia, un món desconegut
ple de paraules buides
que s'omplen quan l'habites.
Al món de les paraules plenes,
ja levites.
Posseïa poesia qui llegia els missatges als estels.
Posseïa poesia una bruixa que volava cap el cel.
Posseïa poesia Galileu Galilei.
Posseïa poesia un aviador incombustible,
un alpinista al cim, tot somnis invisibles,
la primera llum de l'alba
i un inesperat vent del desert.
Posseïa poesia un nen que volia ser un tren.
Posseïa poesia un poema orfe arrencat del seu context.
I al món de les paraules plenes,
ja levites.
Poema-regal pel blog http://eines-daula.blogspot.com/, i el seu autor, Cosme Granell.
ple de paraules buides
que s'omplen quan l'habites.
Al món de les paraules plenes,
ja levites.
Posseïa poesia qui llegia els missatges als estels.
Posseïa poesia una bruixa que volava cap el cel.
Posseïa poesia Galileu Galilei.
Posseïa poesia un aviador incombustible,
un alpinista al cim, tot somnis invisibles,
la primera llum de l'alba
i un inesperat vent del desert.
Posseïa poesia un nen que volia ser un tren.
Posseïa poesia un poema orfe arrencat del seu context.
I al món de les paraules plenes,
ja levites.
Poema-regal pel blog http://eines-daula.blogspot.com/, i el seu autor, Cosme Granell.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)