Et farem volar

Els



et farem volar



pel cel de l'imaginari.



I quan aterris, seràs mil·lionari.



*

La tarda

Solemne, la tarda ens serveix encara hores de llum;
versàtil, distribueix a mida fragments de temps.

Quan l'escanyi aviat i sense pietat la nit
haurem d'encendre espelmes i bombetes,
haurem d'il·luminar la foscor més negra,
haurem de reverenciar les minses estones de sol,
haurem d'aprendre a conviure amb el fum que fa el foc,
amb l'escalfor sobtada de les flames, i amb la neu de l'exterior.

I l'hivern regnarà ufà al tron del nostre hemisferi.

Cançó de tardor

Obriu la porta gran,
que han d'entrar les ventades,
els ruixats, els plugims i la rosada,
tot el temps sobtat que la tardor ens regala!

Obriu finestres i terrasses,
sortiu als balcons i a les places,
mireu l'horitzó, viatgeu a valls, mars i muntanyes,
voleu, voleu com les fulles bressolades pels aires!

I que les pluges caiguin serenes,
que els boscos ens rebin generosos
i ens regalin plaer pels sentits...



*

Aigua a dojo

Aigua a dojo ha caigut del cel
amb calma, constància i ritme.
Cada gota, un mòbil lloc mullat
i el conjunt, un generós ruixat.

Brillantor rere cada reflex.
Un petit paper remullat
navega cap a la claveguera
i la tardor ja s'estrena sense espera.

Aigua a dojo ha caigut del cel.

Còmput anual

Cel confós,
tèrbola teranyina blanca
d'humitat omnipresent.

Sembla un dia refrescant,
però la suor t'embolcalla
mentre s'instaura la tardor
al inefable còmput anual.

És avui l'equinocci,
i en tres mesos viscerals
de bolets, cargols i colors sumptuaris
ens plantarem al cru hivern planetari.

Cada diumenge

Poema dedicat als mestres

Cada diumenge preparem la cartera,
que no hi falti el que és de necessitat primera:


les preguntes, la paciència,
els llibres de ciència,
els llapis de colors
per tal d'escriure els mots,
un tractat sobre el riure i l'alegria,
una antologia de jocs,
una enciclopèdia farcida d'harmonia,
sabó d'olor i olor de sabó...

I ara, flaires de tardor.

L'arròs ja és a punt

No és la paella,

no és la cassola

ni l'olla ni el plat.

És el camp.

L'arròs ha madurat.