***
statcounter
dijous, 9 d’octubre del 2008
Poema del foc
Bressol dels homínids,
flama a l'espelma,
incendi al bosc,
caliu a la llar.
El regales, mai s'acaba.
Si el comparteixes, creix.
Il·lumina,
cou i cuina,
crema llenya,
torra el pa.
De nit, al camp,
fa Kumbayà.
Sant Joan, costellada,
calçotada, castanyada:
foguera obligada.
Colors en dansa;
si el vent s'hi atansa
aviva el ball.
Si el vent rugeix,
el destrueix.
*
dimecres, 8 d’octubre del 2008
Poema de la lluna
Protagonista de moltes nits,
navegant del cel
sens motor ni rem.
Vela groga,
vela blanca,
"o" taronja,
tall convex,
llum, reflex,
objecte d'art.
S'estira, s'arronsa,
desapareix.
La lluna torna.
(
Etiquetes de comentaris:
lluna,
poema de la lluna
Poema de la nit
Extrema la foscor que cau sobre la terra,
punts brillants a dalt, a l'alta semiesfera.
La son que ens tanca a l'ull cada parpella
i aquella llarga, sovint interminable espera
a que surti el sol darrera els vidres de la finestra...
*
Amb permís del poeta Margarit
Malgrat que el dia ens estimbi contra la realitat,
que la llum sigui precària, massa gris i la pluja irregular,
que els carrers guardin a la memòria tota la misèria i molt poca glòria,
malgrat tot i a pesar de, amb permís del poeta Margarit,
que cadascú s'aixoplugui - si vol, si pot- a una casa de misericòrdia.
(Enhorabona, senyor Margarit!)
dimarts, 7 d’octubre del 2008
La tardor s'ha fet poema
La tardor s’ha fet poema
per recórrer tot el cel
i pintar amb colors de somni
el camp sota els estels.
*
La tardor s’ha fet poema
per créixer entre els bolets
i posar mots d’intempèrie
a les fulles d’arbres i arrels.
*
La tardor s’ha fet poema
per musicar moments
i cantar al bell mig de la natura
a l’aire, sense prèvia partitura.
*
Etiquetes de comentaris:
cançó de tardor,
poema de tardor
Festa de tardor
Una fulla vola,
l'altra tremola,
una branca es mou,
fuig el sol, ja plou.
És tarda d'encanteri
amb una gran tempesta,
trons d'orquestra
i llamps de llums tot misteri.
Les bruixes recuperen son imperi
i els follets fan la resta:
organitzen al bosc una festa
de tardor per perdre el senderi.
Preparen el sopar, que és un bon tiberi
a base de carbassa feta crema,
codonyat bullit amb sèsam
i pinyons regats amb most per beure-hi.
.................................................
Una fulla vola,
l'altra tremola,
una branca es mou,
surt el sol, no plou.
l'altra tremola,
una branca es mou,
fuig el sol, ja plou.
És tarda d'encanteri
amb una gran tempesta,
trons d'orquestra
i llamps de llums tot misteri.
Les bruixes recuperen son imperi
i els follets fan la resta:
organitzen al bosc una festa
de tardor per perdre el senderi.
Preparen el sopar, que és un bon tiberi
a base de carbassa feta crema,
codonyat bullit amb sèsam
i pinyons regats amb most per beure-hi.
.................................................
Una fulla vola,
l'altra tremola,
una branca es mou,
surt el sol, no plou.
Etiquetes de comentaris:
cançó de tardor,
festa de tardor,
poema de tardor per Cicle Inicial
Subscriure's a:
Missatges (Atom)