Poema de colors

Vermell, síndria interior,
verd molsa del bosc,
groc sol de la tarda
blau cobalt, cel de tardor.

Blanc de l'albada,
la primera llum iniciada.
Negre de la nit més tancada
hora incerta, color de la por...

Gris, núvols de tempesta,
taronja, llum del foc per la festa.
El rosa, on l'amor s'hi posa
i el color que a cada flor hi reposa.

Poema del rellotge

Balles amb la música del temps,

marques ritmes pendulars

i vius a les parets, a les tauletes, als canells

als mòbils, a les places, als pecés...

T’admirem si ets puntual

et rebutgem quan t’enredereixes.

Expulses des de dins timbres, campanetes i ocells.

Piles, corda, moviment, satèl·lit són el teu cor, el teu alè.

Avances ràpid els moments de plaer,

quasi detens l’eternitat feixuga dels mals temps.

Ets amant del calendari,

amic d’agendes i aniversaris,

padrí de l’any que neix

i cantaire - pregoner dels dotze gotims embolicats en cel·lofana.

Poema del silenci

***

Poema del foc

Bressol dels homínids,
flama a l'espelma,
incendi al bosc,
caliu a la llar.

El regales, mai s'acaba.
Si el comparteixes, creix.

Il·lumina,
cou i cuina,
crema llenya,
torra el pa.

De nit, al camp,
fa Kumbayà.

Sant Joan, costellada,
calçotada, castanyada:
foguera obligada.

Colors en dansa;
si el vent s'hi atansa
aviva el ball.
Si el vent rugeix,
el destrueix.


*

Poema de la lluna

Protagonista de moltes nits,
navegant del cel
sens motor ni rem.

Vela groga,
vela blanca,
"o" taronja,
tall convex,
llum, reflex,
objecte d'art.

S'estira, s'arronsa,
desapareix.
La lluna torna.




(

Poema de la nit

Extrema la foscor que cau sobre la terra,
punts brillants a dalt, a l'alta semiesfera.

La son que ens tanca a l'ull cada parpella
i aquella llarga, sovint interminable espera
a que surti el sol darrera els vidres de la finestra...




*

Amb permís del poeta Margarit

Malgrat que el dia ens estimbi contra la realitat,
que la llum sigui precària, massa gris i la pluja irregular,
que els carrers guardin a la memòria tota la misèria i molt poca glòria,
malgrat tot i a pesar de, amb permís del poeta Margarit,
que cadascú s'aixoplugui - si vol, si pot- a una casa de misericòrdia.

(Enhorabona, senyor Margarit!)