Naveguen les paraules
pel mar del pensament,
salten les onades,
fan coreografia en vers.
Naufraguen algunes,
s’ofeguen tristament
i mai ningú les recupera,
l’oblit és monstre que creix.
Busca cada mot un sentiment,
solca, s’ubica, flueix,
determina l’ús el seu destí,
descriu el que et passa per la ment...
Naveguen les paraules.
Gronxa una gota
la fulla morta,
cauran ambdues
al primer cop de vent.
Quedarà nua la branca
i el faig abillat d’hivern.
Sepulcre del bon temps
seran la terra i el cel,
i congelades les pluges
amb el fred més extrem.
Balles amb la música del temps,
marques ritmes pendulars
i vius a les parets, a les tauletes, als canells
als mòbils, a les places, als pecés...
T’admirem si ets puntual
et rebutgem quan t’enredereixes.
Expulses des de dins timbres, campanetes i ocells.
Piles, corda, moviment, satèl·lit són el teu cor, el teu alè.
Avances ràpid els moments de plaer,
quasi detens l’eternitat feixuga dels mals temps.
Ets amant del calendari,
amic d’agendes i aniversaris,
padrí de l’any que neix
i cantaire - pregoner dels dotze gotims embolicats en cel·lofana.
