Fulles pel carrer

Cauen fulles pel carrer,
tot ho embruten,
tot ho embruten,
fins que un sol vesprer
les il·lumina amb foc serè.

Grogues, torrades,
canela, terra, vinagre,
porpres i ocres,
safrà verdader,
taronges, rogencs,
vermells, mel de vesper.

Colors de fulles pel carrer.

Temps de tardor

Tot fa aquella olor
a terra tova,
a fulles ocres,
a molsa humida,
a bosc d'abans,
a llum de boira.

A catifa nova,
a fum que vola,
a pi i a farigola.

A pluja,
a riuada,
a herba mullada.

Tot fa aquella olor
a fang de font,
a llenya vella,
a nit d'estels,
a lluna plena.

Tot fa aquella olor
a temps de tardor.

Mirall

L'aigua és un mirall:

calaixet de plata

per guardar el daurat

que la llum delata.

Cançó de tardor

Heu fet ja la verema?

La vinya no té raïm,

és el most a la bodega

i aviat tindrem el vi...

Anem a caçar bolets?

Anem a arreplegar castanyes?

Busquem pinyons i ametlles,

que farem molts panellets!

Encendrem la llar de foc,

cremarem la llenya seca;

necessitem caliu a prop,

que aviat s’amaga el sol.

Vitamines

Visca les vitamines!

Taronges, mandarines,

sucs de totes les fruites.

Atura refredats

i combat les malalties

la ingestió de vitamines.

Vigileu!

Vigileu!
Ja patina el terra,
sembla una pista de ball.
Fulles mortes amb la pluja
sobre l'asfalt ens fan lliscar.

Vigileu!
L'automatisme per caure
està preparat. Cauen mares,
cauen àvies, cauen guàrdies a ciutat.
Jo no caic, jo aguanto l'equilibri
quan arriben el dies de canvi.
Les bandes blanques reben lluents
els aterratges més punyents
i les llambordes atreuen la gent.

Vigileu!

Mig mort

El dia neix mig mort,
és un cau de foscor.
Hi ha poca llum al cel,
tendeix a un gris lluent.

La pluja ho envernissa tot.
Sols les gotes en caure
posen so al silenci
i esperança al bosc.

Les fulles moribundes ploren
i el terra sembla de plom,
els tentacles de l'octubre
ens pinten tardor al món.



*