Festa de tardor. Poema de Castanyada

La carbassa ens fa ganyotes,

i mira les castanyes torrant-se al foc,

ens atipem amb els moniatos

i els panellets esperen torn.

Les collites són guardades

i fem la festa de tardor.

Ens esperen nits de foscor

i ens esperen dies gèlids

i ens esperen les nevades

i ens esperen mesos freds.

Les collites són guardades

i fem la festa de tardor

mentre a l'altre banda del món

la primavera ja ha dut

hores de sol i l'esclat de les florides.

Ha perdut el cel la transparència

Ha perdut el cel la transparència.

Blanca boira, gris fluït,

aquarel·la aigualida

tot el dia fins la nit.

I aquell fred que surt de dins,

que et gela, que et flagel·la,

que t’envolta fosc i trist...

I saber que serà llarga

la dura temporada,

que la pluja té presencia assegurada,

que el mapa així ho garanteix

i que ja està anunciada la primera nevada.

I dir: al mal temps,

bona cara.

No us queixeu

La tardor en duu gelades,
ha esvaït de cop l'estiu
ens refreda camps i pobles
i ens tanca prompte al niu.

A tranques i barranques
sortim a buscar el gra,
que si ara badem gaire
ens podríem congelar.

Així parlen els ocells,
així piulen pels boscos.
S'amaguen esporuguits
i espantats, pobrets van dient:

-No us queixeu amics humans,
que vosaltres teniu llenya,
sabeu encendre el foc
i anar de nit a la taberna.

La reina de les fades

La reina de les fades
va trobar un fong gegant
per omplir-lo cada tarda
de música, alegria i ball.

Blanc i gris i negre

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

Han fugit, són ja memòria
els colors i la clara llum del sol.

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

S'ofeguen les fulles al terra
contra un asfalt de plom i por.

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

I a ciutat la vida és dura,
les hores s'omplen de foscor.

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

Tempesta

Un feix de partícules flotants
s'engronxen a un raig de llum entrant.

La finestra mig oberta,
la cortina volejant,
la tarda, reposada i immensa,
rebrà una nit que arriba amb tempesta.

Signaran els llamps la foscor extrema,
els trons atronadors faran tremolar el bestiar
i la pluja, generosa, enfangarà els camins i els camps
mentre a casa, al voltant tots de la llar,
explotaran les castanyes que no has tallat.

Les mans i la tinta són del mateix color

(Foto de Xavier Bertran)



Les mans i la tinta són del mateix color
i el gest i les lletres i el mots
ubiquen el traç a un lloc qualsevol
i generen idees, gestionen projectes
als papers que van perdent la blancor...