Colors, colors,
volem veure el món de colors
i sortir a estones del blanc i negre.


Els fotoreceptors de la retina
han de tenir un paper en la funció.

Va i ve

Plom, acer, reflex
s'emmiralla a l'aigua el cel.

Va i ve,
el mar no s'està quiet
i fa surar la llum que veig.

Poema de la mort. Poema a la mort

Tots som un pou de vida,

tots vivim amb la mort

amagada a una guarida

que ens agafarà de la mà

a poc a poc, o un dia de cop.

Si l’alè es cansa

i l’ombra ens domina.

Si un mal cop de sort

al no- res ens deriva.

Si un esdeveniment

ens paralitza el cor.

Si un joc del destí

ens fa perdre la partida amb la vida,

ja saben els altres que érem part d’un tot

i que el buit s’ha de cobrir amb l’enyor,

i amb les flors i el foc l’eterna fugida.

I serem record,

i serem la baula

d’una cadena que ens uneix a tots

al misteriós món de la vida,

al misteriós món de la mort.

El dia que pinta

Cada matí surt el sol.

Avui, però,

lluirà nítid,

lluirà més nítid i clar.

El dia després del dimarts

posterior al primer dilluns

del mes de novembre

d’un any amb projectes.

D’un demà de progrés?

El dia que pinta

amb nova tinta

el futur al món.

O serà a un tros del món?

Llum

Filtraven les branques els raigs
i la llum incidí transversal,
vertical. Al vespre, tangencial...

Irisava les fulles,
il·luminava cada racó
i extreia tots, tots els colors.

Era el sol de tardor.

Enfosquint

Ha marxat el sol
deixant al cel un blau intens
extens, profund, immens...


Decantat, Venus llueix,
i d'immediat la Lluna creixent,
lluminosa i prima i nítida apareix
perfilada i definida i clara i fluorescent.

I Júpiter a la vora, la decora.

Cireretes d'arboç

Entre pins i alzines
cireretes d'arboç;
vermells a un bosc
il·luminat pel sol.

Fruit de tardor
aspre i dolç,
cirereta de pastor.