La corbata per barret

Anava l'ufà banquer
a visitar un senyor client;
sota la pluja va lliscar
amb una mullada fulla seca
i al mig d'un carrer inclinat
d'esquena caié el banquer.

Espectacular la posició,
va quedar estirat a terra
amb la corbata per barret
i la maleta oberta.
Li volaren els contractes
i la pluja va esborrar els papers
d'emissions, efectius i deutes.

Sense diners, sense papers
el client i el banquer
anaren a fer un cafè
per celebrar una relliscada innocua
que derribà al rei dels diners
un dia qualsevol de tardor al carrer.

Lliscar

Coordinar moviments
sumant esforços.
Surar, viure, lliscar...

Colors, colors,
volem veure el món de colors
i sortir a estones del blanc i negre.


Els fotoreceptors de la retina
han de tenir un paper en la funció.

Va i ve

Plom, acer, reflex
s'emmiralla a l'aigua el cel.

Va i ve,
el mar no s'està quiet
i fa surar la llum que veig.

Poema de la mort. Poema a la mort

Tots som un pou de vida,

tots vivim amb la mort

amagada a una guarida

que ens agafarà de la mà

a poc a poc, o un dia de cop.

Si l’alè es cansa

i l’ombra ens domina.

Si un mal cop de sort

al no- res ens deriva.

Si un esdeveniment

ens paralitza el cor.

Si un joc del destí

ens fa perdre la partida amb la vida,

ja saben els altres que érem part d’un tot

i que el buit s’ha de cobrir amb l’enyor,

i amb les flors i el foc l’eterna fugida.

I serem record,

i serem la baula

d’una cadena que ens uneix a tots

al misteriós món de la vida,

al misteriós món de la mort.

El dia que pinta

Cada matí surt el sol.

Avui, però,

lluirà nítid,

lluirà més nítid i clar.

El dia després del dimarts

posterior al primer dilluns

del mes de novembre

d’un any amb projectes.

D’un demà de progrés?

El dia que pinta

amb nova tinta

el futur al món.

O serà a un tros del món?

Llum

Filtraven les branques els raigs
i la llum incidí transversal,
vertical. Al vespre, tangencial...

Irisava les fulles,
il·luminava cada racó
i extreia tots, tots els colors.

Era el sol de tardor.