Llum majestuosa

Llum majestuosa,
elegant i sumptuosa
que ens fa estrenar un matí
poderós i carregat d'energia.

Resplendeix i simula que és el mar
un cofre embolcallat de cel·lofana
que ens regala la natura perque sí,
entre boires costaneres destinades a fugir.

I lluirà aviat el sol dominant
a un cel blau inimitable,
que tan sols en Sorolla copsaria.
I quan sigui l'hora del migdia,
vindrà el gat al jardí
a fer-nos a les flors i a mi companyia.
I amb la tarda arribarà la mandra
que m'esterracarà al sofà
fins que la pluja de mitja tarda
acompassada em desperti.
I simularem que ha arribat la primavera,
que l'esclat de la natura és imminent
i clausurarà la foscor grisa del hivern.

Estrenar ordinador

Nou teclat,

nova pantalla:

estrenar ordinador,

quina excel·lent troballa!

Escriure sobre tecles de plata,

admirar la brillantor

d'una glamurosa carcassa.

Esperança d'omplir-te el cor

amb frapands abundors,


oh!, portàtil encissador.

Mitja lluna

Mitja lluna

a mitja tarda,

al bell mig del blau cel,

i al mig del cor d'aquest vers.

Ha sortit

per esperar la nit

i rebre ufana els estels.

Ha sortit discreta i blanca

i es vestirà amb la foscor de gala.

El vent de març

Tot s'ho emporta pel davant

el vent que bufa al mes de març.



Els pètals dels arbres en flor,

les puces- saltimbanquis del gos,

el desig de l'aligot d'emprendre el vol,

les espurnes de qualsevol foc, el foc,

i als carrers i a les places, la pols.



La neu, la sorra, la terra, la roba, els mots,

els sostres, els arbres, les cases, els cors,

globus, papers, pancartes, núvols i avions,

perruques, bufandes, barrets, mitjons,

cartells, anuncis, totxanes, mapes del món,

llibretes, fantasmes, onades, vaixells,

les pluges, tempestes i el fred del hivern.

Crear nous poemes

Amor, mar i paisatge
són paraules molt freqüents
a la classe de llenguatge
i a la vida de la gent.

Podem jugar amb els mots,
estirar-los i dansar
per crear-ne nous poemes
a les aules del nostre món.

Hem vist un bell paisatge
dominat pel mar salat
que enamora les sirenes
i els pirates del passat.

Ens ronda l'hivern

Solemne,
explícitament matinera la llum;
el vent, anunciat.

Real el fred
que semblava caducat.

Núvols de pas
que s'emporten pluja enllà.

Encara ens ronda l'hivern
per pintar de blanc els cims,
cremar les restes de llenya
i lluir jaquetes, xals i abrics.

Tènue és la pluja

Tènue és la pluja i constant
que abrillanta llambordes
i llisca per sobre l'asfalt,
demana obertura de paraigües
per omplir els carrers d'anonimat.

Aïllament fantasmal,
transit humà sense ombres,
a corre-cuita, d'aquí cap allà,
sembla que tothom sap
cap a on ha d'anar.

Esquitxades, cel brut
amb núvols blanc tèrbol.
Tinc, tenim set de llum.
I quan es faci fosc,
semàfors i rètols
seran fonts de raigs.
I grinyolarà el transit rodat
per damunt del silenci
que una nit plujosa ha instaurat.