Nevarien pètals blancs dels cirerers

Si l'any comencés amb la primavera
ressonarien les campanes cap el cel,
volarien esbojarrades les orenetes
i menjaríem dotze olives amb sajolida i llorer.

Nevarien pètals blancs del cirerers
sobre els camps coberts de verd

i dels núvols caurien ruixats esbiaixats

als bancals florits de molts fruiters.

I un mantell brillant d'estels
i un arc de lluna clara
ens felicitarien l'esdeveniment
i acomiadarien l'any ja caducat i vell.

Seria un adéu al cru hivern,
seria l'entrada al bon temps
amb l'alè de la Poesia.

Seria temporada de vacances
per pujar a les muntanyes,
per solcar mars i deserts...

Floració artificial

Combinació a caprici:
formes i colors
imiten la floració.

Floració natural

Disposa la natura
d'una gamma immensa de colors
per pintar els paisatges i les flors.

Rosa, fucsia, lila sota el sol,
pètals, flaire i floració.

Llum primaveral

Mil moments de boira espessa,
un segon de llum brillant
que il·lumina i multiplica
cada feix de verd al camp.

Enfosquirà el cel al vespre
i la nit plourà foscors
a l'arqueologia dels vells somnis
amarada pels estels.

I arribarà l'albada
imposant la llum primaveral
a cada teula de les cases
i als nius del campanar,

a la morada més tancada,
a les ales del gavià en vol,
a les onades de la platja,

a les flors del meu pom,
a l'escala de la terrassa
i als batecs del teu cor.




***

Cada raig de primavera

Intensament els verds
envaeixen una imatge
amb cada to divers,
doncs la llum hi fa estatge.


És cada raig de primavera
que destaca els matisos,
en regalar protagonisme
al teu passeig visual.


I quan tanquis les parpelles
et quedaran colors a dins
per omplir el pou cromàtic
que el temps anirà esmorteint.

T'aboca la Poesia

Quan el poema neix ja fet,
quan les tecles matinen
i l'albada el beneeix.

Quan s'imposa a tot el vers,
quan l'entorn desapareix
i les paraules són el món.

És què t'aboca la Poesia
a entrar al cau dels mots
per ser rata de la lletra.



***

Cirerers en flor

Ombra espesa densa i ferma
que a l'estiu agrairem.
Flor exquisida, blanca i freda
que ara balla amb el vent.

I el tronc brillant amb les clivelles,
i les branques aviat cobertes de verd,
i, de seguida, al maig, les cireres
pintaran a l'arbre el color vermell.

I els altres colors,
el blau, el groc, el negre,
seran un marc regal del cel
sobre el brunzit de mil insectes.

Plourà un dia a mig gestar la fruita
l'aigua lliscarà, gota a gota,
per la pell turgent de cada cirera,

i la festa de la florida serà un record
que ja haurà deixat el temps enrera
quan ballem al compàs dolç de la collita.



Aquest poema està escrit pensant en la celebració del Hanami, a Paüls, el proper 29 de març.
Podeu trobar més informació aquí .
I aquí.


Que l'oratge sigui favorable; la participació, satisfactòria, i la festa, un plaer.


***