Poesiaula

dijous, 2 d’abril del 2009

Im Garten

Foto: Fòrum de les cultures , Barcelona 2004
IBM

***

Tarongina i mullader,
fum d'aire fresc a l'alè.

Dia tèrbol de primavera;
a cada núvol, un espectre.
Incolor el cel,
quin trist sostre
de l'opac al transparent!

I la pluja intermitent
dissimulada va caient,
i sota la pluja agosarada
els cargols surten rient.

dimecres, 1 d’abril del 2009

Remenat d'espàrrecs

Remenat d'espàrrecs
amb el lleuger gust amarg
de l'argila i del fang,
amb el sabor renovador
d'una primavera assolellada.

De les pedres,
de les serps,
dels estels
més blancs,
i dels camps.

Del corral,
de la sal
i del blat,
de l'oli
i del pa.

Remenat d'espàrrecs
amb el lleuger gust amarg
de l'argila i del fang:
un luxe per sopar.

***

Jugar amb els mots

M'agrada jugar amb els mots
i estirar lletres de les paraules.

Buscar al pou intern immens
la serenata amb rima i el caprici
d'aquestes hores amb llum a dins,
d'aquelles espectrals que duu la nit,
de l'esdevenir, d'aquell demà fictici,
d'un reflex llunyà, imatge o parany.
Tal vegada, de la visió un engany.

La serenata amb rima i caprici
d'un univers inventat cada solstici
que fa del poema un planeta excels.

La serenata amb rima i caprici
que vol que algú la digui
i busca veus a la llum dels estels.

Cau del cel

Cau del cel
sota la llum més apagada
malgrat fer estona de l'albada.

Cau constant,
cau amb ritme
a les teulades,
cau al cap
cada gota
amb esquitxada.

I llisca tota l'aigua,
llisca entusiamada,
fa remolins,
rutes corbades
i saltirons amb la baixada.

S'han reunit
gotes i esquitxades
per ser corrents
esbojarrades
amb miralls que el cel d'abril
cerca presumit
a les nostres contrades.

***

Part de tu

Esclaten al cel
espurnes i esquitxos,
punts mòbils de llum
que titil·len
i dansen a les fosques
entre la lluna i els ulls.

I els mires,
i els veus,
els admires
i ja són part de tu.

***