Baixa l'aigua (Poema del desgel)

Baixa l'aigua ben gelada
saltant de pressa pel rocam,
deixa l'herba pentinada
i la fredor al seu voltant.

Remor de corrent
neta, clara i transparent
que circula amb rapidesa
per les gorges amb pendent.

I un roquerol va i ve,
sobrevola, com el vent,
un paisatge que la primavera
ens ha pintat de llum i verd.

Molses, líquens i falgueres.
Flors diminutes, allà al bosc,
posen tots els altres colors,
entre les pedres i els troncs.



****

Quan el cel

Foto: duna, Mauritània

Quan el cel és el teu sostre

i el camí t’obre curiositats,

quan l’immediat és anar enllà

extenent mirades abans d’avançar el pas.



Quan l’ombra d’una acàcia

és el millor que hi ha

per parar, olorar el vent i reposar.

Quan les petjades no s’esborren i encara hi són,

quan la desconnexió del món

és l’immediat i s’omplen de sentit els mots.




Quan sou tu,

el desert i el sol tot un.

S’esvaeixen passats i futurs

i s’obren móns desconeguts.



***

Arribarà un temps

Arribarà un temps
de sol omnipresent,
de camps esgrogueïts,
de rostolls i cant de grills.

Arribarà un temps
d'hores plenes d'aire,
de nits de lluna i flaire,
de somnis eterns.

Arribarà un temps
de núvols amb volum,
de rius saltant sota la llum,
de brunzirs i vols i xafagor.

Arribarà un temps
de suor i salabror,
de platges i vaixells,
d'interminables jocs.

Arribarà un temps
d'oratge amb bressol,
llençolat per les tempestes
i les hores plenes de sol.

Arribarà un temps
d'estiu i nits d'estels.

Brisa fresca del matí

Brisa fresca del matí
que instaura primavera
a un dia llarg i clar.

La llum ha esvaït la nit
i proclama amb àgils feixos
el triomf de la visibilitat.

Horitzó, mar calmat
muntanya i boscos enllà.
La ciutat, els jardins, la seva olor...

Brisa fresca del matí
que instaura primavera
a un dia llarg i clar.

Colors variats, tots els gats

Foto : gats a un monestir de Xipre


Angulen cos i cara,
mantenen la mirada els descarats
des de la seva parada.

Colors variats, tots els gats:
tigrats, negres, ocres i ratllats.

I el verd al ulls de bruixa,
és igual per a tots els gats.

Igual.

Sessió de cinema

EL GLOBO ROJO

Tenen música els poemes

Tenen música els poemes
i harmonia els mots
quan són a dins dels versos
bastint un ball de sons.

És una música interna,
com aquella que tenen per fora les cançons.

El ritme de les lletres
que palpiten al meu cor
dicten a les paraules la rima
per pessigar la lluna o mirar la llum del sol.





***