***
statcounter
dissabte, 4 de juliol del 2009
Podeu ja tornar
He molestat les llagostes,
he fet saltar de l'herba els hostes,
han volat les papallones
i he foragitat un reguitzell de grills.
Ara podeu tornar-hi, us convido.
Ara us deixaré ja tranquils
fins que talli de nou la gespa,
la gespa verda del meu jardí.
Ara podeu ja tornar-hi
i passejar entre plantes i flors,
a mitja tarda amb el rec banyar-vos
fins que la nit us bressoli el cos.
::::::
Horitzó
T'allunya la mirada,
et crida món enllà,
és l'horitzó que et clava
la sageta de voler-lo traspassar.
I com que el Planeta és una esfera,
mai acabes d'arribar,
sempre es desplaça
quan et penses que hi ets a tocar.
L'horitzó, com el futur,
són fites ancorades al mot lluny
i per molt que avancis
no els tindràs pas a l'abast...
***
et crida món enllà,
és l'horitzó que et clava
la sageta de voler-lo traspassar.
I com que el Planeta és una esfera,
mai acabes d'arribar,
sempre es desplaça
quan et penses que hi ets a tocar.
L'horitzó, com el futur,
són fites ancorades al mot lluny
i per molt que avancis
no els tindràs pas a l'abast...
***
divendres, 3 de juliol del 2009
Ens mira la lluna
Ens mira la lluna,
des del fons de la nit.
Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.
Passa una bruixa
que accelera audaç
llur escombra de plata
per arribar fugaç
al meu poema, és maga.
I es queda a aquesta estrofa
per contemplar amb mi
la lluna que ens mira
des del fons de la nit.
Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.
des del fons de la nit.
Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.
Passa una bruixa
que accelera audaç
llur escombra de plata
per arribar fugaç
al meu poema, és maga.
I es queda a aquesta estrofa
per contemplar amb mi
la lluna que ens mira
des del fons de la nit.
Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.
Etiquetes de comentaris:
bruixa,
llum de lluna,
lluna
Cada albada
Cada albada,
després del bany de la rosada,
rebre el primer raig de llum.
Cada albada
tancar un capítol de l'aventura
i obrir una plana en blanc.
Cada albada
respirar a consciència, renovar l'alè
i cantar contemplant al cel l'últim estel.
Cada albada
iniciar un any que avui estrenes
amb sabates saltarines blaves i papallones a les cames.
Cada albada
adquirir el compromís d'incorporar una nova paraula
al llenguatge actiu dita amb veu ben armoniosa.
Cada albada
sentir que ets un tros del món
i que ha d'encaixar la teva peça al gran entorn.
Cada albada...
després del bany de la rosada,
rebre el primer raig de llum.
Cada albada
tancar un capítol de l'aventura
i obrir una plana en blanc.
Cada albada
respirar a consciència, renovar l'alè
i cantar contemplant al cel l'últim estel.
Cada albada
iniciar un any que avui estrenes
amb sabates saltarines blaves i papallones a les cames.
Cada albada
adquirir el compromís d'incorporar una nova paraula
al llenguatge actiu dita amb veu ben armoniosa.
Cada albada
sentir que ets un tros del món
i que ha d'encaixar la teva peça al gran entorn.
Cada albada...
Etiquetes de comentaris:
alba,
albada,
l'albada,
poema de l'albada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)