A l'ombra del mots
brollen els poemes.
Són el revers del món,
són la vida amagada,
són anar del bracet d'una fada,
són somiar, són volar,
són bojos teoremes,
són remor, són cançó,
són ressò, són flaire i olor,
són batecs inevitables del cor.
statcounter
divendres, 10 de juliol del 2009
Viuen les paraules
Viuen les paraules
vestides de nit
entre la lluna i el llit.
Sota les estrelles,
amb llum a les lletres
i gust de pastís.
Viuen al teu univers,
són prosa,
són vers.
Viuen les paraules.
***
vestides de nit
entre la lluna i el llit.
Sota les estrelles,
amb llum a les lletres
i gust de pastís.
Viuen al teu univers,
són prosa,
són vers.
Viuen les paraules.
***
dijous, 9 de juliol del 2009
Balla el Planeta
Balla el Planeta
la dansa de les estacions.
Quatre parades
d'un circuit circular
que avança i no para,
anual a la terra i al mar.
Primavera florida,
estiu calorós,
tardor de camp amb colors,
hivern de neu emblanquida.
Primavera florida,
estiu calorós,
tardor de camp amb colors,
hivern de neu emblanquida.
Quatre parades
d'un circuit circular
que avança i no para,
anual a la terra i al mar.
Balla el Planeta
la dansa de les estacions.
***
la dansa de les estacions.
Quatre parades
d'un circuit circular
que avança i no para,
anual a la terra i al mar.
Primavera florida,
estiu calorós,
tardor de camp amb colors,
hivern de neu emblanquida.
Primavera florida,
estiu calorós,
tardor de camp amb colors,
hivern de neu emblanquida.
Quatre parades
d'un circuit circular
que avança i no para,
anual a la terra i al mar.
Balla el Planeta
la dansa de les estacions.
***
Qualsevol dia plourà
Qualsevol dia plourà,
rebentaran els núvols
i l'aigua ens parlarà.
De diluvis,
de plugims.
De rec, de sèquies,
de fang, de rieres.
De les fonts del Nil,
de les cataractes, del mar.
D'illes oceàniques,
de balenes blanques,
de pingüins polars.
De granotes i tortugues,
de cargols i bromèlies
i paisatges tropicals.
De gotes d'aigua
sobre les fulles dels arbres,
i esclatant amb impacte a l'asfalt.
De gel,
de banquises,
d'icebergs.
Qualsevol dia plourà.
rebentaran els núvols
i l'aigua ens parlarà.
De diluvis,
de plugims.
De rec, de sèquies,
de fang, de rieres.
De les fonts del Nil,
de les cataractes, del mar.
D'illes oceàniques,
de balenes blanques,
de pingüins polars.
De granotes i tortugues,
de cargols i bromèlies
i paisatges tropicals.
De gotes d'aigua
sobre les fulles dels arbres,
i esclatant amb impacte a l'asfalt.
De gel,
de banquises,
d'icebergs.
Qualsevol dia plourà.
dimecres, 8 de juliol del 2009
Em preguntes què vaig veure
Pregunta de cendra,
resposta de mort.
Vaig percebre un cos caducat
-vidre als ulls, pell de plexiglàs-
un rellotge aturat
-velles campanes, tic-tac-
i un plàstic momificat amb mots,
oblidats vestigis d’un antic món.
Em preguntes què vaig veure,
i com que no em pots entendre
et recitaré amb sorolls malcarats
la teranyina mental que he guardat,
doncs sense paraules no pots copsar
l'abast del què vaig veure, del què jo sé.
Brmmmmmm bummm
Prkggrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr frgggggggggg!
Em preguntes què vaig veure...
Aquest text participa al 116è joc literari que proposa en Jesus M. Tibau al seu blog "Tens un racó dins del món"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)