Són coses de l'antena

Foto: antenes d'un poble de Madagascar

La caixa tonta necessita
rebre les ones,
rebre el senyal.

Són coses de l'antena
instal·lada dalt d'un pal.

Nit plujosa d'estiu

Nit plujosa d'estiu,
gotims gruixuts,
esquitxos sonors
que repiquen fort.

Harmonia a la foscor
i delit pels sentits
substituts de la mirada.

Aromes,
remor de gotellada
frescor sobtada
i la negror reverenciada...

Serena és la tarda

Serena és la tarda
amb taques al cel
que naveguen àgils,
són núvols lleugers.

No eclipsen el sol,
no tapen els raigs,
dansen els núvols
pel blau imponent.

Mentre juguen amb el vent
arriba l'hora del capvespre
i, com si tingués un rellotge,
s'amaga el sol lent i discret
tenyint de colors l'horitzó
fins que la nit caramelitza el món.


***

Els lemurs

Ens miren els lemurs,
ens miren des de dalt.

I és que cadascú mira
des d'allà on està.





Fotos: lemurs de Madagascar

Glaçons a l'aigua

Glaçons a l'aigua,
líquid que fon el glaç.
Intercanvi constant,
com el que hi ha a les profunditats del cap.
Es dilueixen les idees
entre els mots dels poemes.
I com fa la llum amb els colors,
el vers amolla moltes versions.

Viure a l'arbre

Foto: lemur. Madagascar

De branca en branca,
vora el tronc, al vent.
El lemur, sa mirada.
Viure a l'arbre,
lluny de terra, prop del cel.



***

A Poelàndia

Foto: exposició“Tutankamon: la tomba i els seus tresors”
Museu Marítim de Barcelona

El meu poble és Poelàndia
i està fet d'espais tot franges fines
i de temps amb valor inconsistent.

A Poelàndia
l'oratge és d'albades i boires,
crepuscles i vents helicoïdals.

A Poelàndia
la terra és fina sorra i roques,
abismes siderals i penya-segats.

A Poelàndia
la població és d'éssers màgics,
bruixes, fades, mags i cavalls alats.

A Poelàndia
la flora és de plantes que germinen
a deltes i estuaris, vora mar.

A Poelàndia
la nit dura tres quinzenes cada mes
i quatre llunes alternen fases al través.

A Poelàndia
els dies són de calma i moltes hores llargues
que s'esfilagarsen en minuts plens de pensaments.

A Poelàndia
momifiquem els faraons amb capes de tela fina,
lli, or i cotó estampats amb poesia.


A Poelàndia
decorem les balustrades amb rimes vives
i estructures del saber entre fractals de gel i subtils diamants.


A Poelàndia
...............................
..........................................................