Van caure molts pinyons al mar; un d'ells restà penjat a les roques costaneres, sota el penya-segat. El pinyó hi va germinar i anava alçant-se el pi a recer de les onades, al mig de l'ambient marí.
I ara, veiem un paisatge zen. Rep el pi més solitari aigua del cel i algun cop de vent. I mirades de banyistes amb plaer.
Serena és la tarda amb taques al cel que naveguen àgils, són núvols lleugers.
No eclipsen el sol, no tapen els raigs, dansen els núvols pel blau imponent.
Mentre juguen amb el vent arriba l'hora del capvespre i, com si tingués un rellotge, s'amaga el sol lent i discret tenyint de colors l'horitzó fins que la nit caramelitza el món.