L'olivera

A sol i serena
passa l'olivera
l'existència sencera.

Sota les estrelles,
sota els dies més blaus,
sota pluges i tempestes,
sota la lluna canviant.

Hi creixen les olives,
s'inflen al ras
seran aixeta d'oli,
seran banquet al plat.




***

Matí d'escuma

Matí d'escuma
cel frondós,
boirina densa
ambient bromós.

El bosc, massa verda
sense matisos.
Al jardí, tristes les flors.

Quieta la natura,
s'ha aturat el món?

Pintar

Seure,
mirar,
pensar,
pintar,
sentir...

Ser pinzell
pintura i quadre.
Ser blau del cel,
verds variats de l'herba.
Ser color sota la llum.

Pintar.

Paisatge zen

Van caure molts pinyons al mar;
un d'ells restà penjat
a les roques costaneres,
sota el penya-segat.

El pinyó hi va germinar
i anava alçant-se el pi
a recer de les onades,
al mig de l'ambient marí.

I ara, veiem un paisatge zen.
Rep el pi més solitari
aigua del cel i algun cop de vent.
I mirades de banyistes amb plaer.

Són coses de l'antena

Foto: antenes d'un poble de Madagascar

La caixa tonta necessita
rebre les ones,
rebre el senyal.

Són coses de l'antena
instal·lada dalt d'un pal.

Nit plujosa d'estiu

Nit plujosa d'estiu,
gotims gruixuts,
esquitxos sonors
que repiquen fort.

Harmonia a la foscor
i delit pels sentits
substituts de la mirada.

Aromes,
remor de gotellada
frescor sobtada
i la negror reverenciada...

Serena és la tarda

Serena és la tarda
amb taques al cel
que naveguen àgils,
són núvols lleugers.

No eclipsen el sol,
no tapen els raigs,
dansen els núvols
pel blau imponent.

Mentre juguen amb el vent
arriba l'hora del capvespre
i, com si tingués un rellotge,
s'amaga el sol lent i discret
tenyint de colors l'horitzó
fins que la nit caramelitza el món.


***