Poesiaula

divendres, 17 de juliol del 2009

Gris

Tota la massa celestial,

vaporada intensa gris a sobre el cap.

Solemne i tardoral

sobre un paisatge ja esvaït...

Preludi de xàfecs i plugims,

ventades sobtades,

oratge d'hores mortes

i paraules ofegades

per les primeres aiguades

i el fred que ha d'esdevenir.

***

dijous, 16 de juliol del 2009

Afable dansa del sol al firmament
passeig de llum cap a l'oest.
Dia a dia, d'estiu a hivern;
solsticis i equinoccis fidels al cel.

I lentament es fa de nit.
Naveguem per l'univers
mirem la lluna, li fem un vers.
I ens captiva la llum d'algun estel.

¨¨¨¨¨¨¨¨

L'olivera

A sol i serena
passa l'olivera
l'existència sencera.

Sota les estrelles,
sota els dies més blaus,
sota pluges i tempestes,
sota la lluna canviant.

Hi creixen les olives,
s'inflen al ras
seran aixeta d'oli,
seran banquet al plat.

***

Matí d'escuma

Matí d'escuma
cel frondós,
boirina densa
ambient bromós.

El bosc, massa verda
sense matisos.
Al jardí, tristes les flors.

Quieta la natura,
s'ha aturat el món?

dimecres, 15 de juliol del 2009

Pintar

Seure,
mirar,
pensar,
pintar,
sentir...

Ser pinzell
pintura i quadre.
Ser blau del cel,
verds variats de l'herba.
Ser color sota la llum.

Pintar.

Paisatge zen

Van caure molts pinyons al mar;
un d'ells restà penjat
a les roques costaneres,
sota el penya-segat.

El pinyó hi va germinar
i anava alçant-se el pi
a recer de les onades,
al mig de l'ambient marí.

I ara, veiem un paisatge zen.
Rep el pi més solitari
aigua del cel i algun cop de vent.
I mirades de banyistes amb plaer.