Les reserves acústiques

Foto: crepuscle al Passeig de Gràcia. Barcelona



Les que es guarden a l'oïda,
les que tornen amb la son,
les que un dia eren muses
d'antigues remors interiors.

Les que et retornen a la vida
i et fan palpitar el cor,
les que sonaven un dia
als escenaris dels mots.

Les reserves acústiques,
bressol, ritme i cançó.

Rufa

Foto: Rufa

Rufa,
Rufa blanca,
Rufa manyaga,
Rufa, gata maga,
juga amb la Joana.

Pren el sol
al carrer de l'Estela.

I de nit, la lluna de Cistella

Gat-gat

Foto: aquest gat és una gata i es diu Rufa. Cistella (Girona)



Gat duplicat
per mor de la nostra mirada
en aquesta hora assolellada.



Gat- gat.

M'agradaria

Foto: jardí de la Huerta de San Vicente (casa familiar de Garcia Lorca)
Granada

M'agradaria ser mot al teu poema,
m'agradaria ser veu de dolç encís
que digués les paraules més belles
que mai no s'han escrit...

M'agradaria ser vent entre les branques,
m'agradaria ser el primer núvol del matí
que despertés les fulles i els arbres
que dauren tot el jardí.

M'agradaria ser rellotge suís,
m'agradaria ser l'alè d'albada
que et recordés que n'és d'efímer
el nostre temps finit.

***

Nanopoema de temporada

Daurat ja el raïm,

la vinya ens reclama

i el most de cada gotim

la verema ens regala.

***

Les imatges

Foto: Cala Canyelles (Lloret de Mar). Costa Brava

S'aglutinen les imatges,
queden immobilitzades

a la pantalla del cervell.

És l'enyor de les vacances,
és el record del que va ser,

és un somni caducat,

és l'ahir, és ja mai més.

Com els raigs més fugissers

dels capvespres de setembre,

minven ara intensitat i temps.

Es dilueixen les imatges,

s'ofeguen lentament

en el pou fred del no res.



***

Sota els verds

foto: ginkgo a un parc urbà de Chengdú (Xina)



Sol i ombra
sota els verds
del ginkgo-biloba.

Vanos al vent,
ancestral benestar de l'orient.
Vanos al vent.



***