Som els guatxi-guatxi 2

Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.

No ens agraden les fronteres
ni les penes ni les guerres.

No ens agraden els lladres
ni les mentides a les lletres.

No ens agraden les bruixes vestides de fades
ni els ogres dolents.

Som els guatxi-guatxi,

anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.


***

El Sol i la Terra

Vivim al sistema solar,
vivim al damunt d'un Planeta
que gira i gira al voltant
d'una gran estimada estrella.


L'estrella és molt brillant,
el Planeta a diari la venera
i quan l'amaga la nit
la Lluna ens la reflexa.


El Sol és la nostra estrella
i la Terra, el feliç i bonic planeta.



***

Llumeneta voladora

Una nit d'estels i lluna
vaig veure una llum brillant
abruptament giragonsant

pel damunt dels nostres caps.
*
-Llumeneta voladora,
has trobat un lloc de pas,

t'enlaires a les palmeres,

t'enlaires cap a dalt!-

*

Era una cuca de llum

que competia sota el cel

amb el titil·lar d'algun estel

en atraure de nit la lluna.

*

**

***

Sóc el vent

Sóc el vent més sec que bufa,

sóc el vent que mou els núvols,

el que aixeca fulles sota la lluna

i us fa augmentar les pors...

***

El que xiula i empeny portes,

el que trenca branques contra els vidres,

el que us fa trontollar ànima i cos

el que aixeca tempestes,

el que provoca ones gegants

el causant de molts naufragis

el que empeny veles amb fúria

i estimba els vaixells als penyassegats.

El que es calma quan està cansat.


Sóc el vent, el vent del cel i de la Terra,

el que bufa i s'emporta les promeses,

el que fa volar i empeny projectes,

el testimoni del passat

el que existeix des de temps immemorial...

Sóc el vent.

********

***

Fent l'animal

Aixoplugar-se entre les branques,

cercar dissimuladament el cau,

desaparèixer de la vista estranya.

Protegir la vida,

fugir del temor.

Salvaguardar el que és propi,

espantar la mort.



***

Salines a la platja

Salines a la platja,
mirall de nit al mar tancat;
l'aigua reflexa el cel,
la lluna i els estels.
Mirall, mirall salat nocturn,
pou fosc ple de diamants.


Salines a la platja,
mirall de dia al mar tancat;
l'aigua reflexa el cel,
el blau i el sol extrem.
Mirall, mirall salat diürn,
gran bassal de llum.



***

I... un altre poema de tardor

La tardor es vesteix de boira,

difumina els colors

i enfosqueix prompte la tarda,

que se'n va xuclant records.

Enyorem l'amalgama de calors,

l'ampit que emmirallava el sol

els insectes entre els fruits i les flors

i les llums i els aromes nocturns.

La brisa que enfollia els núvols

i els horitzonts plens de futurs.

Enyorem les hores al ras,

uns minuts de glòria i fast

per a un aiguat amb tronada

i l'olor de l'herba tallada.

Enyorem tots els verds

i la salabror d'alguna albada,

enyorem els coets al cel,

enyorem tantes nits enlluernades...