statcounter
dimecres, 21 d’octubre del 2009
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Castanyes i panellets
Ja comença a desprendre olor
la plaça i tota la contornada;
és l'aroma de castanyes al foc,
efluvi poderós dels vespres de tardor.
El vent contempla els boscos,
xiula potent entre els carrers,
fumegen el carbó i la llenya
i al poble s'instal·la tranquil el fred.
Es farà fosc molt d'hora,
tindrem temps d'esperar els estels
i quan entri a casa un raig de lluna,
devorarem la safata dels panellets.
-M'agraden els de pinyons,
m'agraden els de maduixa,
els panellets d'ametlla són els millors,
quedaran els de coco a la cuina.-
la plaça i tota la contornada;
és l'aroma de castanyes al foc,
efluvi poderós dels vespres de tardor.
El vent contempla els boscos,
xiula potent entre els carrers,
fumegen el carbó i la llenya
i al poble s'instal·la tranquil el fred.
Es farà fosc molt d'hora,
tindrem temps d'esperar els estels
i quan entri a casa un raig de lluna,
devorarem la safata dels panellets.
-M'agraden els de pinyons,
m'agraden els de maduixa,
els panellets d'ametlla són els millors,
quedaran els de coco a la cuina.-
Caliu de llar de foc,
mil històries de fantasmes,
preparar-se pel fred
acomiadant la bonança de l'octubre.
***
Viatjar i viatjar
Explicar el què veus al caminar,
imaginar com era el paisatge abans,
ensumar les restes que hi perduren,
descriure aquest cel sempre canviant...
I pujar al primer núvol amb places,
deixar que marxi temps enllà,
que et deixi caure a un camp de blat segat
i quedis, en caure, envoltada de pols enlluernat.
I mirar al teu voltant
per descobrir un estiu de sega i batre
que avui hem oblidat.
Viatjar i viatjar,
ser passatgera del temps,
ser astronauta per l'espai
per descubrir que la Terra
és el nostre millor planeta
i l'origen d'una fastuosa biblioteca
que espera als seus prestatges
els nostres lluïts volums.
***
imaginar com era el paisatge abans,
ensumar les restes que hi perduren,
descriure aquest cel sempre canviant...
I pujar al primer núvol amb places,
deixar que marxi temps enllà,
que et deixi caure a un camp de blat segat
i quedis, en caure, envoltada de pols enlluernat.
I mirar al teu voltant
per descobrir un estiu de sega i batre
que avui hem oblidat.
Viatjar i viatjar,
ser passatgera del temps,
ser astronauta per l'espai
per descubrir que la Terra
és el nostre millor planeta
i l'origen d'una fastuosa biblioteca
que espera als seus prestatges
els nostres lluïts volums.
***
Ves, què hi farem?
Aixecar-te de nit,
esperar que el cel
vagi aclarint,
que el sol aparegui
precedit per llums
canviants i inversemblants,
acolorides i brillants
que només poden sortir
de la vareta d'una fada,
o dels somnis d'un mag.
Colors d'ambre ancestral,
rosats fugint als taronges,
albada que a ciutat
sembla cinema inventat.
Colors que a poc a poc
es van concentrant
als blaus ben convencionals,
d'aquells que et conviden
a sortir de casa i accelerar els pas.
Els blaus dels primers freds,
els blaus tardorals,
els blaus que al cel
comencen a pintar
la monotonia
i el - ves, què hi farem? de cada dia.
dilluns, 19 d’octubre del 2009
Raïm daurat
Raïm daurat
de pell tan fina,
raïm que al sol
has madurat.
Raïm ben dolç
que a la vinya
t'ofereixes
amb esplendor.
Regal i so
a cada gotim,
xuclem el most
amb fruïció.
Excel·lent sabor,
tast de natura.
Nits de lluna,
dies de raigs i pluja...
Etiquetes de comentaris:
el raïm,
la vinya a la tardor,
most,
poema de raïm
Dies de vespres grisos
Dies de vespres grisos
i blaus de totes les foscors;
cels d'aigües fredes
i vents sobtats de cop.
***
Taques de vi a les fulles,
branques nues de verdor
que duen aires d'enyor
sota uns raigs tristos
tot dolcesa de tardor.
***
Crema de castanyes,
mandonguilles amb ceps,
raïm gegant,
els últims préssecs,
xocolata desfeta
i cafè amb sobretaula de diumenge.
***
I a la més lluminosa finestra,
imatges dels viatges recents.
Sediments a la memòria
i projectes per viure amb fe.
***
Temps de nous caus,
de collites a les golfes,
d'humitats i d'abundor,
d'àpats densos
sobre estovalles de blancor.
***
De ritmes als astres
i poemes al bosc,
somnis de boletaires
entre pinyes i ombres
que juguen amb el sol,
confonen les hores al rellotge
i ens planten el fred al cos.
***
Subscriure's a:
Missatges (Atom)