Càlida i ja daurada llum al cel,
que la tardor ve de visita.
Foragita el sol d'estiu, i ens el declina
per dipositar-nos a recer de la brisa
un coixí iridisat amb mots farcits de vida.
Poema pel 113è joc literari que proposa en Jesus M. Tibau al seu blog "Tens un racó dalt del món".
statcounter
dimecres, 4 de novembre del 2009
Rebre el primer fred
Mirar al matí al cel
i rebre el primer fred
amb la jaqueta preparada
i l'emoció a la mirada.
Esperar a que comencin les nevades,
i frisar amb la blancor i el glaç silent
que ens durà aviat un avançat hivern...
i rebre el primer fred
amb la jaqueta preparada
i l'emoció a la mirada.
Esperar a que comencin les nevades,
i frisar amb la blancor i el glaç silent
que ens durà aviat un avançat hivern...
dimarts, 3 de novembre del 2009
Per l'escala de cargol
Per l'escala de cargol
va pujant lenta la vida
mentre la llum regna al dia.
I de nit,
quan s'amaga el sol,
l'activitat global declina.
Així és, com una molla
que s'arronsa i s'estira.
va pujant lenta la vida
mentre la llum regna al dia.
I de nit,
quan s'amaga el sol,
l'activitat global declina.
Així és, com una molla
que s'arronsa i s'estira.
El vent mou
Sol·lícit, el vent mou
fulles i branques,
frega l'ampit de la finestra
s'estimba ferotge contra els vidres
i travessa les cruïlles d'altres temps.
Fa volar pel cel
bruixes amb escombres,
fades d'ales de gel,
núvols de nata i llet
poc visibles amb llum de dia,
evidents quan el sol és fugisser
i s'inaugura el capvespre.
I ja, de nit
s'atura el vent
i la lluna il·lumina
als éssers de màgia.
fulles i branques,
frega l'ampit de la finestra
s'estimba ferotge contra els vidres
i travessa les cruïlles d'altres temps.
Fa volar pel cel
bruixes amb escombres,
fades d'ales de gel,
núvols de nata i llet
poc visibles amb llum de dia,
evidents quan el sol és fugisser
i s'inaugura el capvespre.
I ja, de nit
s'atura el vent
i la lluna il·lumina
als éssers de màgia.
L'esfera
L'esfera que bota
és una pilota.
L'esfera que gira
és la lluna que ens mira.
L'esfera que puja
és un globus que juga.
L'esfera de casa...
La Terra? és massa!
L'esfera que es mou
és la closca de nou.
M'agrada l'esfera
que bota
que gira
que ens mira
que puja
que juga
que roda
i que es mou!
és una pilota.
L'esfera que gira
és la lluna que ens mira.
L'esfera que puja
és un globus que juga.
L'esfera de casa...
La Terra? és massa!
L'esfera que es mou
és la closca de nou.
M'agrada l'esfera
que bota
que gira
que ens mira
que puja
que juga
que roda
i que es mou!
Ombres ben dibuixades
S'estrena avui un dimarts
d'ombres ben dibuixades,
els raigs de sol més prepotents
i un blau celestial omnipresent.
A recer de la tardor,
cauen fulles, fan estora,
i el carrer és un passeig
de vent i gent que roda.
d'ombres ben dibuixades,
els raigs de sol més prepotents
i un blau celestial omnipresent.
A recer de la tardor,
cauen fulles, fan estora,
i el carrer és un passeig
de vent i gent que roda.
dilluns, 2 de novembre del 2009
Si fossis un mirall
Si fossis un mirall,
jo et regalaria
un cel de mil estels
lligats amb fils de plata,
perquè enlluernessis
de nit una mirada.
Si fossis un mirall,
series aigua clara,
series mar, series llac,
series un hivern de glaç,
series llum clara reflexada,
series sol nou d'albada.
Series glop de lluna blanca,
tast de fruita esberlada,
reflex d'aquesta tarda,
pluja fina amb ventada,
series ja, música i paraula.
I jo, m'hi veuria reflexada.
Ets, però, poema en pantalla
amb ritme natural
i rima improvisada,
ets poema i bategada.
jo et regalaria
un cel de mil estels
lligats amb fils de plata,
perquè enlluernessis
de nit una mirada.
Si fossis un mirall,
series aigua clara,
series mar, series llac,
series un hivern de glaç,
series llum clara reflexada,
series sol nou d'albada.
Series glop de lluna blanca,
tast de fruita esberlada,
reflex d'aquesta tarda,
pluja fina amb ventada,
series ja, música i paraula.
I jo, m'hi veuria reflexada.
Ets, però, poema en pantalla
amb ritme natural
i rima improvisada,
ets poema i bategada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)