Esfilagassarem les estrofes d'un poema,
sometrem els mots a un joc de dispersió,
tractarem amb mel de tarongina la rima
i comptarem les síl·labes de cada vers.
Esbrinarem pels pensaments d'un poeta
les seves dèries i cabòries,
indagarem els motius de llurs silencis
i alçarem veus i crits sonors
amb els perquès brollant del cor.
Esperarem poques respostes,
sols el fluir del verb
entre les idees i la bellesa,
i aquella florida loquaç dins del poema.
statcounter
dimecres, 4 de novembre del 2009
La tardor ve de visita
Càlida i ja daurada llum al cel,
que la tardor ve de visita.
Foragita el sol d'estiu, i ens el declina
per dipositar-nos a recer de la brisa
un coixí iridisat amb mots farcits de vida.
Poema pel 113è joc literari que proposa en Jesus M. Tibau al seu blog "Tens un racó dalt del món".
que la tardor ve de visita.
Foragita el sol d'estiu, i ens el declina
per dipositar-nos a recer de la brisa
un coixí iridisat amb mots farcits de vida.
Poema pel 113è joc literari que proposa en Jesus M. Tibau al seu blog "Tens un racó dalt del món".
Rebre el primer fred
Mirar al matí al cel
i rebre el primer fred
amb la jaqueta preparada
i l'emoció a la mirada.
Esperar a que comencin les nevades,
i frisar amb la blancor i el glaç silent
que ens durà aviat un avançat hivern...
i rebre el primer fred
amb la jaqueta preparada
i l'emoció a la mirada.
Esperar a que comencin les nevades,
i frisar amb la blancor i el glaç silent
que ens durà aviat un avançat hivern...
dimarts, 3 de novembre del 2009
Per l'escala de cargol
Per l'escala de cargol
va pujant lenta la vida
mentre la llum regna al dia.
I de nit,
quan s'amaga el sol,
l'activitat global declina.
Així és, com una molla
que s'arronsa i s'estira.
va pujant lenta la vida
mentre la llum regna al dia.
I de nit,
quan s'amaga el sol,
l'activitat global declina.
Així és, com una molla
que s'arronsa i s'estira.
El vent mou
Sol·lícit, el vent mou
fulles i branques,
frega l'ampit de la finestra
s'estimba ferotge contra els vidres
i travessa les cruïlles d'altres temps.
Fa volar pel cel
bruixes amb escombres,
fades d'ales de gel,
núvols de nata i llet
poc visibles amb llum de dia,
evidents quan el sol és fugisser
i s'inaugura el capvespre.
I ja, de nit
s'atura el vent
i la lluna il·lumina
als éssers de màgia.
fulles i branques,
frega l'ampit de la finestra
s'estimba ferotge contra els vidres
i travessa les cruïlles d'altres temps.
Fa volar pel cel
bruixes amb escombres,
fades d'ales de gel,
núvols de nata i llet
poc visibles amb llum de dia,
evidents quan el sol és fugisser
i s'inaugura el capvespre.
I ja, de nit
s'atura el vent
i la lluna il·lumina
als éssers de màgia.
L'esfera
L'esfera que bota
és una pilota.
L'esfera que gira
és la lluna que ens mira.
L'esfera que puja
és un globus que juga.
L'esfera de casa...
La Terra? és massa!
L'esfera que es mou
és la closca de nou.
M'agrada l'esfera
que bota
que gira
que ens mira
que puja
que juga
que roda
i que es mou!
és una pilota.
L'esfera que gira
és la lluna que ens mira.
L'esfera que puja
és un globus que juga.
L'esfera de casa...
La Terra? és massa!
L'esfera que es mou
és la closca de nou.
M'agrada l'esfera
que bota
que gira
que ens mira
que puja
que juga
que roda
i que es mou!
Ombres ben dibuixades
S'estrena avui un dimarts
d'ombres ben dibuixades,
els raigs de sol més prepotents
i un blau celestial omnipresent.
A recer de la tardor,
cauen fulles, fan estora,
i el carrer és un passeig
de vent i gent que roda.
d'ombres ben dibuixades,
els raigs de sol més prepotents
i un blau celestial omnipresent.
A recer de la tardor,
cauen fulles, fan estora,
i el carrer és un passeig
de vent i gent que roda.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)