Blau matí

Blau matí
cel porcellana
presidint nostre camí.

I el vent de la muntanya
ens despentina i fa venir
poc desig d'estar-s'hi aquí!

El fred a casa

Ja tenim el fred a casa,
escombra amb el vent
nit, matí, migdia i tarda.

Renova els camps,
despulla els arbres,
momifica els nostres paisatges.

Ens diu, en la llengua del temps,
la que interpreta amb la llum el cel:

-Obriu els porticons,
tanqueu-hi les portes,
enceneu a la llar
la flama i el foc,
que l'hivern és a prop
i la vida un tresor
que a redós del caliu nia.

De sal i de roca

Sabors a la boca

de sal i de roca,

farigola i saborija

a cada mossegada d'oliva.

Mandra de la nit

Entren els raigs del sol
es llencen obliquant;
angulació a la deriva,
segell de tardor esquisida.

Mandra de la nit
que a diari matines:
veus al cel tels de fred
a tocar de la vida.
I ens aixeques i ens treus,
vestits de carxofa,
com vectors, a fora.

Adéu, codonyat!

Dedicat a Montse Barriel

Tallo amb precisió mil·limètrica
l'últim tros de codonyat!
(sempre puc menjar-ne la meitat).

Quina pena més extrema,
quina pena el codonyat,
que s'acaba, que s'acaba,
aviat veurem el seu final.
Quan ja no es deixi dividir,
quan l'últim mos s'avingui a morir...

I serà ja record
del més dolç sabor,
d'aquest suau granulat compacte
que s'hi diu amb el pa i el formatge;
d'aquell to envernissat
sortit del sol,
sortit del foc,
d'aquell to que determina la tardor.

Adéu, codonyat!



Poema dedicat a la meva germana, que sap llegir entre línies i entendrà la nostra pena.

Val a dir que en lloar el codonyat que fa, no vull menysprear amb el meus silencis els seus panellets, els boniatos, els seus carquinyolis, les rosquilles, ni d'altres especialitats gastronòmiques amb les que generosament ens obsequia.

Temps de tardor, passeig de colors

Temps de tardor,

òxid i llauna

als boscos de fulla

cansada i caduca.



Temps de tardor,

estació de la vida

que ens duu fruits

per a omplir-nos de sol,

sabor i vitamina

el celler de l'enyor.



Amb sucre a la cuina

i envasos al foc,

cous el codony.

Passeig dels colors,

com el que flueix

pel temps de tardor.

M'ha parlat la biblioteca!

-Et diré a cau d'orella
els versos d'un poema
que parli de la nit
o de l'albada més bella-

-Et diré mil mots,
et recitaré l'Odisea
et diré paraules de poeta-

M'ha parlat la biblioteca!