Tardor sempre

Ocres,

tardor sempre.

Llum fatigada

de desembre;

dies pansits,

tardor sempre.

Boires baixes

Foto: sierra de Guara (Osca)

Boires baixes, to rosat,
fan la dansa, fan la dansa.
Boires baixes van al ball
cada tarda
i en silenci fan un salt.

Regal

Del blog "Col·lecció de moments".
Gràcies, Carme Rosanas, que has donat vida al post del cargol.

Sobre la tija

eixut i amagat,

somia pluja.




***

S'amagava

Foto: Colegiata de Santa Maria. Alquézar

S'amagava el sol

tot deixant rastre.

Cel rosat, llum a ratlles,

núvols de plom.

S'amagava el sol.

Flueix la llum

Flueix la llum al cel,

inaugura un dia fred

que ens regala hores

farcides de projectes

per omplir-nos tot el temps...

*

**

***

Tardor a ciutat

Foto: "Tardor a ciutat", aquarel·la de Montse Barriel

Boira baixa,
olor a humitat,
tardor de plom a ciutat.

Quatre plantes mal comptades
alguns arbres als carrers,
milions de fulles caigudes
i el polsim fluint amb les ventades.

Tardes breus,
tristor a les cares.
Massa pressa empeny les passes
i de nit fan mal els peus.

Què té un poema?

Té cadència un poema,
té el ritme ficat a dins,
té la rima de les lletres
i una idea o dos per dir.

Té música i silencis,
té energia
té aromes i sabor,
té allò que has de dir!

Té records als seus mots,
penes del cor o alegries,
té la vida si té veu...
Té un bocí del nostre món.