A punt pel solstici

Tardor vora el riu

Foto: vegetació de tardor vora el Vero

Carta a Blogaire Invisible

Blogaire Invisible 2009

A qualsevol dels tres blogs
que trobareu a continuació
s'explica això
del Blogaire Invisible
amb acurada perfecció:
Malerudeveure't
Anna Tarambana
Alepsi

El secret ens uneix
amb vincles de mutu interès.

Ara us declaro
que tinc joies i diamants,
diners guardats al banc
i un cotxe flamant (poder no tant...)

Un habitacle amb tele
plena d'imatges d'ofensiva intensitat,
i uns dies de vacances
amb bitllets per volar cap a la immensitat.

Aliments i begudes,
i roba de quan la vaig comprar.
Tinc quasi de tot
el que hom pot desitjar.

Ja podeu, doncs, començar a descartar
els articles de luxe que a dalt he esmentat
i també els que us he anat detallant
i que tinc quotidianament a l'abast.

Ara us explicaré coses que se'm posen bé:
anar a cercar bolets
i trobar-ne sempre més,
ensumar olors del camp,
sentir la saviesa dels mots,
mirar l'horitzó amb ulleres de sol,
sortir al vespre com qui va a lluir el gos,
admirar els filòsofs que parlen idiomes,
escriure sobre paper blanc setinat
amb boli negre de punta fina fent la lletra petita,
tastar els formatges de Radiquero
amb vi de la conca del Vero,
ignorar els berlusconis del mundo entero,
llençar catedrals als aznars
i cantar malament un bolero...
I moltes coses més,
com fer ikebana japonès
o llegir el diari al revés.


Més clar, l'aigua.

Fuig avall

Foto: riu Vero al seu pas per Barbastro (Comarca del Somontano. Osca)

Fuig avall el corrent d'aigua,

no s'emporta cap reflex.

S'hi emmirallen les branques

retallades al cel;

suren amb la llum les imatges

sobre el riu d'aigües en moviment.

***

Temporal de tempestes

Temperatures extremes,

fred gèlid del pic de l'hivern.

Temporal de tempestes

i onades gegants,

neu a les carreteres,

ventades a les ciutats.

Intempestuosa arribada

del fred als nostres indrets,

benvinguda esperada

amb calfreds a la pell

i alè entre les boires

del paisatge més bell.

***

Albirem

Albirem dies de freda blancor,
dies de silencis prudents
i mandres amb estiraments
al llindar dels matins d'hivern.

Albirem sorolls de tanques,
el grinyolar de finestres i portes,
brogit entre llunyanies i veus perdudes,
notícies i despertadors poc oportuns...

Albirem aquell renquejar primer,
sortir del llit malgrat el pes a les parpelles,
el rebuig que ens provoca ser al món despert
i les ganes de seguir dormint per sempre
solcant els camins sota les llums dels somnis.

Quan...

Quan solques el cel entre estels,

quan les paraules et bressolen

i els blaus i blancs de les onades

et conviden a ser mar.

j

Quan veus llums als camins

i sents músiques lleus

que fan callar els crits.

h

Quan el món gira rodó

i et fa ballar sense so.

h

Quan et passi tot això

apunta't-ho al record

amb cal·ligrafia d'or

i el pàlpit dolç del cor.

l