S'emporta el vent les paraules

S'emporta el vent les paraules,
se les emporta al món dels sons,
una biblioteca sonora al paradís dels mots.

I prenen vida pròpia,
i passegen pressumides parlant del què imagines,
sovint inventant històries intemporals
i alguna oblidada hipòtesi de filosofia.

Les capturem les poetes,
les ensumen entre la pluja
o dissimulades navegant a un mar de sobtada tempesta
i a la llum que s'esmicola a les vidrieres antigues d'un palau.

Rimen, s'ordenen al cos del vers,
aclaparen la bellesa del ritme
i fan dels poemes obres d'art.

***

Divertimento

Sonen les paraules

Un extraordinari magatzem de paraules:

la Biblioteca d'Alexandria

Sonen les paraules,

tenen veu, són vives,

marquen ritme

i arroseguen pel poema

sons que ballen

entre els silencis de la por,

contra l'oblid i per salvar records,

sons que salten

dels pensaments

als quatre vents,

sons que expliquen de debò

que n'és de bonic o no el món.

Omplir el món de poesia

Podem omplir el món de poesia,

podem sortir de la monotonia

i gaudir del ball del mots a una cançó.

Podem parlar del matís d'un núvol,

del vent més fred que ens empeny el pas,

d'aquella llum tendre que a l'alba

ens pinta amb raigs un dia nou.

h

Podem escriure rimada una historieta,

o explicar mil i una il·lusió,

podem somiar estant desperts

i anar vivint fent equil·libris entre cantarelles i remors.

b

I buscar-nos rapsodes

que posin veus càlides amb so harmoniós

a les paraules estampades

als papers i a les pantalles de l'ordinador.

m

***

Gener

Guardem les joguines

Guardem les joguines,

llencem embolcalls,

preparem la motxilla

anem al llit aviat,

que demà és el dia

de tornar a començar.

k

Amb els ulls mig tancats

i els records de les festes

incrustats dins del cap.

i

Any nou a la classe,

amb el fred de l'hivern,

la millor companyia

per anar endavant,

feinejar entre els llibres

i estrenar activitat:

el gener fa set dies

que ha començat.

k

La lluna, minvant.

La nit, plujosa

i els estels entelats

ens duen a les vacances

el negre punt final...

Retorn

Dia de Reis en moviment,

volar d'el Caire a París,

passar del confort atmosfèric

al gebre i la neu pel cel...

Seguir el trajecte,

anar amb pressa per l'aeroport Charles de Gaulle

fins trobar un avió que a Barcelona emprèn el vol.

Desfer l'equipatge,

rebre un munt de regals,

preparar el cap per tornar al quotidià

arxivant les imatges del viatge

plenes de veus i harmonia i matisos de tots els colors,

berenar un tros de tortell

i trobar-me la fava entre les dents!

Endinsar-me de nou

al mar serè dels blogs...

***