En vol

(apunt programat)

A punt

Feixuc es fa gener

entre el raïm i les taronges,
bressolat pel fred intens
i les florides promptes.

A punt ja les primeres poncelles
que als ametlles han d'esclatar
per demanar al cel bronzir d'abelles
i les aromes dolces del sol al seu voltant.


I als boscos floriran
l'argelaga, el timó i el romaní,
i un esglai de pluja fresca
farà brunyir, gota a gota tots els colors.



***


(apunt programat)

****

brogit

Brogit sord,
soroll llunyà de trànsit intens
i el silenci tot per dins.
A cada estona es fa més dens,
solidifica en làmines d'acer...

Creix

Creix de nou un nou dia,

el cel poc a poc, s'il·lumina.

Té, al darrera, una xifra

i pel davant, els interrogants.

Tots els signes,

tots els mots,

cada vers o molts poemes

escriuran les solucions...

S'ha enganxat al terra

S'ha enganxat al terra
la foscor d'un matí gris,
i les gotes fines lesionen
el concepte de plugim.

Semblen rostolls
del tros més allunyat,
semblen el troncs ferits
d'un bosc negre cremat.

Semblen aquells esdevenirs
incerts d'un "ves per on,
aquest mal temps
té els dies comptats..."

D'on ve aquest degoteig continuat?
És una pluja intensa i fina,
tupida i gestionada per l'harmonia
d'un ritme cadencial.

Recorda climes extrems,
recorda escenes sublims de "La Regenta",
els camins costeruts gallegs eternament humits,
recorda les obagues-cases dels follets infantils.

I ens cau a sobre i ens refresca
i ens recorda que l'hivern juga pel cel,
que els núvols li donen entrada
per tal de portar-nos oreig o vents d'un altre indret.

Cada dia és el dia de la Terra

Dient poesia

Mira al teu voltant:

a cada racó, un color;

pels vidres, el sol,

per la porta, un so.

Per a cada sensació, un mot.

I cada mot al seu lloc

per fer aquesta cançó.

Tot el sostre blanc,

els raigs em desperten;

sento l'activitat

dels veïns de l'escala,

de la radio que parla,

sento bordar

el gos a la plaça...

I estreno aquest dia

t

dient paraules de poesia.

***