Estrelles del gel

Estrelles harmòniques del gel
que jugueu amb tots els blancs
entre l'opac i el transparent.

Sou carpaccios d'essència efímera,
sou records ja sota el sol,
sou puntes de coixí damunt les pedres,
gotes traslúcides que giren cap el blau,
sou art entre la molsa
i a les teranyines trampes fredes pels mosquits.

Sou gel als caramells,
sou l'art pur del fred
sou escultures de l'aigua
fetes amb saviesa per l'hivern.

Sou gebre brillant a sobre els prats,
sou flocs estels-fractals,
sou geleres i neus perpètues allà dalt.

Llegint

T'entra el món pels ulls

i la salabror per la boca;

l'aroma de l'arròs al foc

i el perfum de cada mot.

Llargues les nits

Són ara llargues les nits,
les albades esperen
a ensenyar la llum primera,
no arriben amb pressa.

Són ara llargues les nits,
i la foscor una sala de ball
per fantasmes i neguits,
assaig de la gran orquestra.

Són ara llargues les nits,
antesales d'hores ben destres
que ens duran espurnes als ulls
i paraules amb ritme.

Són ara llargues les nits.
I els dies, caus de poesia,
bressols de tempestes
i silencis per teixir la vida...

Va fugint

Va fugint un gener

de dies ràpids

rere l'esperança d'escurçar les nits,

de veure els primers borrons

fent carreres amb les poncelles als fruiters,

d'arxivar mantes i bufandes

i activar-les només per canviar d'hemisferi.

L'esperança en anys de milions d'albades,

de farciment proteïnic als cossos més afamats,

d'equitat sense justificacions,

de silencis esfèrics que inutilitzin veus d'inútils.

Veus de tòpics, veus de cínics,

veus dels clàssics nyigo-nyago aprenents d'aduladors.

L'esperança en merescudes sorts

que s'amaguen disfressades de circumstàncies

essent subtils, essent fonamentals essències...

Va fugint.

***

Aires musicals

Es cançó de la vida,

és cançó de pastor

que passeja remor

per la llera eixerida

entre prats tot verdor

i entorns grocs de sol.

Ambient estiuenc,

aires musicals,

flors acolorides

i els insectes volant.

Escena inspirada

per la gràcil lectura

de Iba tocando mi flauta

poema musical, dansa de paraules

del gran poeta andalús...

Escapisme

Quan voleien els mots

i cada lletra t'aclapara,

se t'enganxa a un dit

i es baralla per aparèixer en pantalla.

Quan a la finestra tot és gatzara

i pugna cada imatge per ser panorama,

quan somies que vas a la muntanya

i l'asfalt cap a la ruralitat et dispara.

Quan tu ets un element rar a la maranya quotidiana

i el dia nou t'aixeca d'un matalàs aliè fet de matèria estranya,

quan el més prosaïc deriva a diminutiu

i el iogurt natural sap a llimona...

Quan succeeix alguna d'aquestes coses poemades

és que tens ganes boges d'apretar a córrer

i de pinzellar camins entre boscos a la carrera

amb raigs de sol pintant amb llum la més diminuta pedra.

...

En vol

(apunt programat)