Té la pau

Foto: monestir tibetà de Labrang

Té la pau un ritme

de conversa en calma

i mots d'entusiasme.

Té la pau color

de rosada i blanca albada.

Té la pau el gust

de pinyons i alfàbrega.

Té la pau l'aroma

d'un carrer de poble.

Té la pau la llum

de desig, de futur.

Té la pau el tacte

de la seda salvatge

amb cintes de lli i vellut...

Té la pau.

Febrer

Fa giragonses el vent

Fa giragonses el vent
llença remolins al cel,
arrossega enllà els núvols eteris
i barreja les gotes de pluja
amb esquitxos de les onades del mar.



Genera tempestes
com els mots poemes,
s'emporta de les dunes la sorra
com els llibres s'enduen els buits del cervell,
esborra placideses,
escombra els jardins,
trontolla fulles entre canyes
i ens emblanquina el terra
quan arrossega els pètals dels ametllers.




Xiula per fora
i anuncia, xiquetes i xiquets,
que arriba una bruixa
a sobre d'una escombra
cercant al firmament
l'eòlic corrent
que evita la llum
i circula per l'ombra
per endinsar-se, amb misteri infinit,
a la foscor de la nit.

Luxes

Dutxes termostàtiques,

escales de marbre,

cortines automàtiques,

vidrieres romàntiques

arreu fustes nobles,

parets amb sedes i voris,

sala de cinema al final del passadís,

taller d'art a les golfes

amb telescopi Svarosvsky

per apropar-te de nit als estels...

!!!!!

Cal gestionar els comptes del Palau;

és condició sine qua non

per disposar del luxes exposats

a l'estrofa que hem llegit abans.

L'any

Escalfa gener
els motors del temps
i engega el final de l'hivern.
Llarg és el mes!

I dansen ja els dies
amb coreografia per l'orografia
que determina l'oratge un cop més.

Entrarem al febrer
per disfressar-nos la vida
i canviar de recer.

Vindrà ja després
el mes de març, solemne temporada
de sobtat desglaç sota els vents.

I a l'abril, aromes de lletres
furgant a una primavera que neix,
esclat de la vida, cau de tots els verds.

Maig contundent
amb diürna presència de sol arreu
i nits estelades que esvaeixen els freds.

I arriba juny,
brogit de revetlles, espurnes i coets;
i l'equinocci, equilibri entrellums, l'equitat feta temps.

Juliol, estiu estrenat,
festes i collites,
sopars, nits infinites de converses al ras.

L'agost daura ja el blat
i declina capvespres
als balls de les festes grans.

I arriba setembre,
el raïm ja madur,
la vinya reclama verema; serà el vi futur.

Inevitable octubre,
la tardor feta mes
que esdevè paleta de daurats, ambres, grocs i roigs i mels.

I novembre, pluges i ja els freds,
llar de foc, humides albades i gust de panellets,
I al bosc, els bolets.

Arriba l'any a un desembre
de dies minsos i nits de cançons
per abocar-se, inevitablement, a la mort.

Blocs de dies
que ens teixeixen la trama vital
per datar tradicions, costums i esdeveniments naturals
a redós d'un gran i sublim firmament sideral.

Escalfa gener

els motors del temps

i engega el final de l'hivern.

Núvols, vents...

Foto: port pesquer i sky-line d'Alexandria

Temps

Llisquen els dies per l'any,
llisca l'any pel calendari
i hi arribarà al desembre ja vell
per empènyer el que ha de nèixer.


És convenció la mesura del temps,
i llurs noms, herències d'altres èpoques.
Ens articula eixos vitals i ritmes,
ens duu tendències de novíssimes temporades.

Estimula il·lusions,
obre el temps les portes blaves
perquè entri amb solvència a casa el futur.


Diposita el passat
als arxius tallats per la memòria.
i engega al cor mil esdevenirs.


Flirteja amb el present,
l'enlenteix o l'accelera
amb independencia d'horaris i graelles.


Tenyeix el temps
el color del cel,
tenyeix les temples,
ens fa navegar per aigües sense estrenar,
et fa llençat, sublim o covard
et fa solcar, a voltes, pels núvols de la solemnitat.


I al final, posa la mort
al teu camí l'avís fatal,
al meu camí punt i apart.