Sortiràs al carrer

Sortiràs al carrer,

i el sol de migdia

t'obrirà la retina:

seràs cau de llum,

seràs vol d'esparver,

seràs tot allò

que tu vulguis ser.

B

Flor d'hivern

blau del cel,

aroma de pebre,

vaixell víking

o escut guerrer,

conte de fades,

arbre de branques

que ballen a l'aire de l'est,

solc de terra calcària,

volcà adormit sense lava,

merla d'aigua,

camell o escorpí

a un paradís de sorra i sol

o processionària a les agulles d'un pi...

g

Seràs tot allò

que vulguis ser,

si llegeixes històries

als llibres electrònics

o als llibres de paper.

***

La natura reneix

Quan els Reis


han retornat a llurs palaus


i a les muntanyes hi ha allaus.







Quan l'hivern carrega fred


i una càlida ventolera anuncia


que arribarà un dia la primavera.







Quan la llum diürna


ja ens enlluerna


i les nits llueixen estrelles.







Quan l'any porta marxeta,


quan l'estiu és un projecte


i omplim de somnis la maleta...







Quan tot això succeeix,


la natura reneix


i se'ns carreguen les hores d'energies!

I el poema és onada

Uns núvols van de pas


i juguen a la pluja,


tots els mots condensats


cauen fluïts cap al mar.







Embranzida a la tinta


remugant dins la negror.


Les paraules frisen


per brillar a la foscor.







Lluny de solcar a la deriva,


cada vers amb flotador


es col·loca i revifa;


l'estrofa ja pren vida


parlant d'aquella fredor


que noten les lletres,


quan són marina, ventada o bressol.







I el poema és onada,


giravolta dins del cor,


immersió subtil salada


escuma blanca,


sonora esquitxada.

Tot el cel

Tot el cel pintat de llum blanca,

matí poderós que entra a casa

i ens convida enfredorit

a saltar contents del llit.



I ballant fan corranda

els dies d'un hivern que s'acaba,

que obren les portes al març

quan les hores lluminoses es fan grans.



Tenen ganes d'explosió,

d'incitar la gran florida,

de veure, borró a borró,

com reneix als arbres la vida.



Mentre esperem l'embranzida

lluïm paraigües,

lluïm alè tangible a l'aire,

lluïm guants de coloraines

i les ganes de flors amb colors

i la dolçor del seus aromes.


Lilàs, les roses primerenques,

els baladres, les branques dels ametllers

a caprici dels vents

quan haurà passat el fred.

Poema del mar

Tots els colors a l'aigua
naveguen i naveguen.

Els blaus ténues
quan matines,
els blaus d'intensitat
si no està el cel ennuvolat
els verds de la maragda
a s'horabaixa, cap el tard,
i els blancs que pinten a tothora,
onada a onada, l' escuma del mar.

Vermells, rosats i malves
s'emmirallen al capvespre
per, sense adonar-te, rebre
estels i lluna a la nit surant.

Disfressa't de...

Disfressa't de bomber,

de mafiós, lluç o jardiner,

de savi, metge, escarabat o romà,

foca, calamar, musclo, gamba, paella o interrogant.

D'esquelet, mòmia egípcia, lladre, policia o barber.

D'infermera, artista, batut de síndria, fan culé, Bill Gates,

rosa blanca, astronauta amb coet, lluna plena, malalt de pena,

monjo oriental, pilot d'avió, cameràman, pollastre, ànec o saler,

sirena, nenúfar, monstre de llac, cortina de lli o estam del safrà.

Pebrot, llum de plata, mort de gana o Ferran Adrià.

De guerrer medieval, de drac ancestral, dinosaure,

picapedrer, Harri Potter, bruixa amb berrugues o Avatar.

h

Disfressa't del que vulguis

i posa't a ballar,

que la dansa et porta

al millor combat,

al que dicta ara

el gran carnaval.

Seran tresors

Concentra cada gota
un feix de llum.
Engoleixen lluna i sol.
Brillen, i totes juntes
basteixen el futur.

A les plantes,
als camps, al tros,
al jardí i a les flors.

Als fruits,
carn i pell
tot lluentor.

Són,
seran les gotes
grans tresors.