Juga la primavera,
juga a fet i amagar
entre una esperançada espera
i un fred que no acaba de marxar.
S'amaga rere la figuera,
s'amaga entre els borrons,
demana encara llenya la foguera,
no acaba de reeixir la primavera.
Veig un marge ja florit,
i la mimosa ben vistosa;
els ametllers acolorits
i la cada dia més tardana arribada de la nit.
Espavilen les abelles
i s'animen els mosquits,
s'empolainen ben polits
per fruir de les flors primeres.
I un dia qualsevol,
orenetes i falciots
passejaran llurs vols
entre els núvols i el sol.
Juga la primavera,
juga a fet i amagar
entre una esperançada espera
i un fred que no acaba de marxar.
statcounter
divendres, 26 de febrer del 2010
Juga la primavera
Etiquetes de comentaris:
anunci de la primavera,
anunci de primavera,
borrons,
falciots,
figuera,
mimosa,
orenetes
dijous, 25 de febrer del 2010
Un dia
Dia blanc sense boires
ni cel blau ni sol ni pluges,
dia normal entre els altres.
Un dia més de la vida,
un dia més a la pila,
un dia menys de vida,
dijous serè de febrer
que fuig del fred,
vol oblidar l'hivern
i ens bressola entre les hores
que a les busques ja han passat.
Hores, dies, setmanes...
La rècula del temps,
una garlanda sense límit
que voleia amb els vents!
ni cel blau ni sol ni pluges,
dia normal entre els altres.
Un dia més de la vida,
un dia més a la pila,
un dia menys de vida,
dijous serè de febrer
que fuig del fred,
vol oblidar l'hivern
i ens bressola entre les hores
que a les busques ja han passat.
Hores, dies, setmanes...
La rècula del temps,
una garlanda sense límit
que voleia amb els vents!
dimecres, 24 de febrer del 2010
Dia de sol
dimarts, 23 de febrer del 2010
Mitja lluna
Mitja lluna veig al cel,
hi és sola, no hi ha estels.
Sols el blau profund del firmament
l'emmarca amb el silenci més fidel.
Rep mirades de molts nens
rep mirades dels més vells,
rep mirades dels poetes
i dels bojos, per guardar-la en capsetes.
Mitja lluna veig al cel,
hi és sola, no hi ha estels.
hi és sola, no hi ha estels.
Sols el blau profund del firmament
l'emmarca amb el silenci més fidel.
Rep mirades de molts nens
rep mirades dels més vells,
rep mirades dels poetes
i dels bojos, per guardar-la en capsetes.
Mitja lluna veig al cel,
hi és sola, no hi ha estels.
Etiquetes de comentaris:
la Lluna,
mitja lluna,
poema de la lluna
Passegen paraules
Passegen paraules pel cap
buscant el ritme del ball,
les coreografies de les rimes
i l'harmonia a les veus i el cant.
Es col·loquen amb saviesa
i el poder d'anar lliscant
per la pantalla i el teclat
sense gaire previ assaig.
I van quedan les estrofes,
i els mots ben conjuntats
al poema fet d'espais i traços negres
que teniu entre les mans.
buscant el ritme del ball,
les coreografies de les rimes
i l'harmonia a les veus i el cant.
Es col·loquen amb saviesa
i el poder d'anar lliscant
per la pantalla i el teclat
sense gaire previ assaig.
I van quedan les estrofes,
i els mots ben conjuntats
al poema fet d'espais i traços negres
que teniu entre les mans.
Etiquetes de comentaris:
com es fa un poema,
els mots,
les paraules
Subscriure's a:
Missatges (Atom)