Cadires, estovalles,
les begudes i el pa.
Bona gana,
plats, les copes i safates,
oli, taques i el menjar.
Bon profit de sobretaula,
les engrunes a la gespa
i tu, que has d'anar a fregar.
***
**
*
statcounter
dimecres, 10 de març del 2010
dimarts, 9 de març del 2010
La vie en rose
Torna a sortir el sol,
reixeix cada color
sota un cel blau de debò.
n
Boires, trons i nevades,
cops de vent a les vesprades
són novetats ja historiades.
j
La immediatesa del bon temps
que se'ns enfila pels vidres,
aquesta bonança que ens acull
quan sortim a viure pels carrers,
l'alegria que se'n deriva
d'endevinar que la primavera aviat serà viva,
copsar el taronja contumaç
de la primera strelitzia,
o els roses infinits
que ens regala l'ametller...
k
Sentir-te ocell de pas
o abella aixoplugada.
Veure, viure i ser natura
o poeta entre el mot i la pintura.
***
dilluns, 8 de març del 2010
Volen volves
Volen volves,
volves blanques
pels carrers.
Volen volves,
volves blanques,
ball al vent.
Flocs de neu,
dansa lleu.
La nit s'atansa,
serà avui clara arreu;
capa blanca
allà on mireu.
Capa blanca,
allà on esteu.
No pren la neu al terra
Ens atura el fred ambient,
ens fa recular a cada intent
d'estirar les cames al passeig...
No pren la neu al terra
ni sobre la gespa verda,
no pren l'entusiasme dels projectes,
no pren a la nostra oïda el gemec
dels que deixa al marge la fortuna.
No pren la flama a la llenya,
que la pluja i la neu
i la humitat ambient
han fet sa gestió inoportuna.
ens fa recular a cada intent
d'estirar les cames al passeig...
No pren la neu al terra
ni sobre la gespa verda,
no pren l'entusiasme dels projectes,
no pren a la nostra oïda el gemec
dels que deixa al marge la fortuna.
No pren la flama a la llenya,
que la pluja i la neu
i la humitat ambient
han fet sa gestió inoportuna.
No s'acaba l'hivern
No s'acaba l'hivern,
ens arrossega al paradís del fred
lluint nítids els paisatges.
Serenor entre el blanc i el res,
gelor suau, subtil, tenaç i fina
que ens balanceja amb ritme
entre les hores dels dies expandits
i la minva encara escassa de les nits.
Com els núvols pel cel,
com el rosa per l'ametller
com el vol de les abelles pels fruiters,
passeja enguany l'hivern.
El que es fondrà al mes de març,
el que emblanquina les albades,
el que ens reté al caliu del llit,
el que signa al matí els noticiaris.
El que amaga la lluna de nit,
el que ens refreda els aires,
el que ens retarda la calor,
l'hivern que ens gela els geranis.
No s'acaba l'hivern;
acoloreix, però, el desig
i atia entre els freds
les flames més esperançades.
ens arrossega al paradís del fred
lluint nítids els paisatges.
Serenor entre el blanc i el res,
gelor suau, subtil, tenaç i fina
que ens balanceja amb ritme
entre les hores dels dies expandits
i la minva encara escassa de les nits.
Com els núvols pel cel,
com el rosa per l'ametller
com el vol de les abelles pels fruiters,
passeja enguany l'hivern.
El que es fondrà al mes de març,
el que emblanquina les albades,
el que ens reté al caliu del llit,
el que signa al matí els noticiaris.
El que amaga la lluna de nit,
el que ens refreda els aires,
el que ens retarda la calor,
l'hivern que ens gela els geranis.
No s'acaba l'hivern;
acoloreix, però, el desig
i atia entre els freds
les flames més esperançades.
diumenge, 7 de març del 2010
Olives
Magatzem de temps,
tots els colors, polpa i pell,
rossegar els pinyols de cada oliva
mastegant a poc a poc la vida.
Copsar el timó i el fonoll i la sajolida,
la sal, les albades i els capvespres i els migdies
endevinant la saba de l'olivera, serena, antiga.
Les llunes, els equinoccis i els solsticis,
les gelades i el desglaç, l'etern dia a dia...
dissabte, 6 de març del 2010
Les boires al voltant
Els peus sobre la terra,
les boires al voltant,
veig les primeres poncelles,
toc nou de rosat i blanc
-vida ufana i acolorida-
als ametllers d'aquell camp.
Veig els boixacs, i els geranis i els lliris
que l'hivern ha gelat,
i veig aquest verd trist
que no acaba d'espavilar...
Els peus sobre la terra,
les boires al voltant,
l'horitzó desdibuixat,
i a la cara, fum i rasca.
I el romaní, que ja ha florit,
i l'argelaga, animen el panorama.
les boires al voltant,
veig les primeres poncelles,
toc nou de rosat i blanc
-vida ufana i acolorida-
als ametllers d'aquell camp.
Veig els boixacs, i els geranis i els lliris
que l'hivern ha gelat,
i veig aquest verd trist
que no acaba d'espavilar...
Els peus sobre la terra,
les boires al voltant,
l'horitzó desdibuixat,
i a la cara, fum i rasca.
I el romaní, que ja ha florit,
i l'argelaga, animen el panorama.
***
Subscriure's a:
Missatges (Atom)